25 de novembre de 2020
25.11.2020
Diari de Girona

Cartes

25.11.2020 | 00:08
Cartes

Sobre un programa de ràdio
Lluís Torner i Callicó GIRONA
No voldria posar-me allà on no em demanen, però hi ha un tema que em té inquiet. Cada matí, mentre faig una mica d'exercici, per anar mantenint un xic en forma l'esquelet que, al pas dels anys, va quedant rovellat, i més ara que amb el tema de la covid-19, els que ja tenim una edat, i estem qualificats com a persones de risc, mantenint-nos en una mena de llibertat vigilada, m'agrada escoltar la ràdio, fa companyia, distreu, t'informa i no t'impedeix l'anar-te movent.
D'uns dies cap aquí, sento que van anunciant un programa, per capítols, sobre un tema que, en el seu moment, va ser causa d'una general preocupació, molt especialment per a la família de la que en fou, tristament, la infausta protagonista; ens referim a la Sra. M. Àngels Feliu, més coneguda com la farmacèutica d'Olot. Es tracta d'un segrest que fou molt lamentable, per la seva llarga durada i la seva cruesa.
És clar que, qualsevol mena de segrest, n'ha de ser de greu, però el d'aquella senyora, que fins i tot alguns ja donaven per morta, va esdevenir molt llarg i excessivament cru.
Bé! No se m'ha pas acudit d'escoltar aquests programa, però sentint l'anunci que en fan, no puc evitar de pensar en com de dur deu ser, per aquella bona dona, que es torni a recordar tot el seu patiment. Ignoro com s'ho deu haver agafat, però no puc deixar de pensar el sentiment que li deu ocasionar reviure tota aquella greu tragèdia.
No puc deixar de preguntar-me, és bo recordar-ho quan encara la protagonista és viva.
Que em perdoni l'autor del programa i la gent que el segueix, i sobretot la Sra. Feliu, però no me n'he pogut estar de reflexionar-hi. És el meu parer.


Els miracles també existeixen
Carles Mallart girona
No crec en les «casualitats», però sí en les «causalitats». Primer ens venen la moto que el covid-19 era degut als ratpenats a Wuhan (Xina), i no s'ho va creure gairebé ningú. Cada vegada es veu més clar que va ser un virus fabricat qui sap per a quins objectius malintencionats: ja n'hem vist els estralls en vides humanes, els contagis a gairebé tot el planeta i l'economia devastada. Queda per veure com acabarà tot plegat, però ja ens ho anem prefigurant.
I ara ve la segona part: la de les famoses vacunes gairebé miraculoses. Durant tot el 2020 ens han estat venent la idea que calien un mínim de dos o tres anys per a la seva obtenció, i de cop i volta –oh, miracle!– l'endemà de les eleccions als EUA apareix una firma que diu que acaba de descobrir una vacuna amb quasi un 95% d'efectivitat. Però resulta que el seu directiu més important es ven la participació de l'empresa per uns cinc milions de dòlars just ara que teòricament era l'hora de fer diners. S'ho ven tot! Quina poca confiança en la vacuna! Sospitós, no? Al cap de pocs dies apareixen d'altres vacunes amb una efectivitat entre un 94 i 95%, i també Oxford en treu una, efectiva al 100%, diu. Tots alhora, oh, miracle! Gairebé tots anuncien que al cap de dues hores d'obtenir el permís ja en disposaran de milions de dosis. Això sí, n'obtindran rendiments supermilionaris. Volen dir vostès que no estaven fabricades fa mesos i ara ha convingut treure-les al mercat mundial? I seran efectives? Vull ser optimista. Necessitem que siguin efectives. Esperem que el virus no «muti» i haguem de tornar a començar. Que Déu nostre Senyor ens agafi confessats. Els miracles també existeixen. No hi estan d'acord, vosès?


Drama al mar
Bernat Serdà Bertran GIRONA
Una altra vegada la nova allau d'immigrants arribats a les nostres costes remou consciències, sobretot pels que moren ofegats.
I de nou les preguntes de sempre i sense respostes. Qui els ha d'acollir? On són els mitjans per atendre'ls degudament? etc. Per altra part, posar límits a l'acolliment desperta crítiques que aprofiten, segons ideologia o interessos, els polítics. Però ni aquests, ni mitjans de comunicació, ni ONGs parlen mai d'una solució que seria definitiva: treure les tanques de Ceuta i Melilla. No hi hauria més morts. Però estem disposats, preparats i volem, acollir-ne milers... cada dia? Qui fa la proposta?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook