Filosofia i Enciclopedisme

Filosofia i enciclopedisme coincideixen en la matèria (de què tracten), però no en la forma (com ho tracten), no persegueixen el mateix fi. La Filosofia abraça per entendre la totalitat del saber i s'ho qüestiona tot, l'enciclopedisme sols l'emmagatzema.

L'enciclopedisme fou un moviment filosòfic-cultural, sota la influència de la Il·lustració, desenvolupat a França en el segle XVIII, «Segle de les Llums», que pretenia catalogar tot el coneixement humà basat exclusivament en la Raó. El seu objectiu va ser divulgar el coneixement, la democràcia del saber, proporcionant les eines que necessitava la Revolució Industrial. Aquest saber es plasmà en l'Enciclopèdia, editada per Diderot i D'Alembert, i contribuïren a la seva redacció: Voltaire, Rousseau i Montesquieu.

Fa unes dècades des de la teoria de la ciència es pontificà que el món necessitava especialistes, bons científics en química, física, matemàtiques. L'actitud de renúncia o claudicació davant l'enciclopedisme responia al fet que els sabers s'havien eixamplat molt, per tant era impossible pretendre acollir-lo tot, atès que havien aparegut noves ciències com la neurobiologia, la prebiòtica, la psiquiatria i altres sabers que es desmembraren del cos doctrinal de la Filosofia per fer-se específics, com la Psicologia, la Sociologia la Cosmologia, la lògica matemàtica o formal.

Es va renunciar doncs al que podem anomenar la síntesi compendiosa agafant el millor de cada ciència i saber-ho relacionar amb altres ciències; ja no interessà què hi ha en comú entre els sabers o com una ciència ha empentat una altra o un concepte concret científic va expandir-se determinant un camp semàntic cultural, per exemple el concepte de la Relativitat d' Einstein es propagà més enllà de la física i entrà en les ciències socials, com a mètode d'investigació en l'Antropologia i també s'aplicà en les arts, al cinema i a la narrativa literària.

La gran pel·lícula inspirada en el relativisme einsteinià és El ciutadà Kane d' Orson Welles, rodada el 1941, quan ell tenia vint-i-cinc anys, on empra per comunicar-se millor l'estètica expressionista alemanya. En el film el protagonista Kane és percebut de moltes maneres diferents pels seus amics, companys, amants, empleats, sense que mai el periodista que investiga la seva personalitat aconsegueixi una imatge fixa, verdadera. El més meravellós és que el rastreig esdevé literari, ja que per esbrinar qui era en Kane indaga el significat del mot « rosebud» pronunciat per Kane abans de morir. François Truffaut irònicament va culpar O. Welles de ser el director que va despertar més vocacions de cineasta.

L'evolucionisme de Charles Darwin ho impregna tot i inspira la metodologia evolucionista de Lewis Morgan i Edward B. Tylor, utilitzada per l'Antropologia Cultural, propiciant el naixement del racisme en subratllar la primacia de la raça blanca; els països poblats per aquesta ètnia són considerats superiors intel·lectualment, un fet demostrat en la tecnologia, l'organització social, les arts plàstiques, l'arquitectura i urbanisme, l'enginyeria i en tota la cultura.

També el darwinisme, la teoria de la supervivència dels més forts i la selecció natural, palpita en la novel·la de Pío Baroja El árbol de la ciencia. Segurament la Generació del 98 va ser l'última manifestació enciclopedista: homes savis, cultes, sensibles, atents al món de la ciència i a l'art. Unamuno es manifestà també entusiàsticament a favor del darwinisme.

Ens trobem amb excel·lents especialistes que no tenen ni idea d'art, de literatura ni del que es cou en les altres ciències. No saben què és el realisme social, el neorealisme, el realisme màgic. Illetrats que sols brillen en l'especialitat. Algú pensarà que no li cal al físic haver llegit García Márquez, Marcel Proust, saber qui era en Fellini o en Tàpies, etc. No li cal per ser un bon químic, però demostra ser un individu inculte.

S'ha escrit que l'últim enciclopedista en el sentit estricte del mot va ser el filòsof Gottfried Wilhelm Leibniz, (1646-1716), matemàtic, jurista, filòsof, bibliotecari, lògic, filòleg, que va escriure la seva vasta obra en alemany, llatí i francès. Estava precedit per un altre geni del saber, Descartes, considerat el més important filòsof francès perquè modernitzà la Filosofia. Destacà en la matemàtica, la geometria, la mecànica, en física, medicina i astronomia.

Leibniz quan tenia dotze anys havia après llatí i grec de forma autodidacta. A vint anys havia estudiat tres carreres i va fer en cinc mesos dret i el doctorat, també a vint anys publicà el seu primer llibre de filosofia De arte combinatoria. Publicà assaigs de física, política, tecnologia, medicina, geologia, ètica, càlcul de probabilitats, psicologia, lingüística, teologia, dret i teoria de la informació.

Alguns, emperò, han escrit que Einstein, amant de l'art, del cinema i la literatura, estudiós de la Filosofia, també hauria de ser tingut com l'enciclopedista del segle XX.

La tasca tradicional encarregada a la Filosofia ha estat no sols agrupar el saber, sinó també cohesionar-lo amb els altres i diferents sabers. Quin rol ha d'assumir la Filosofia? Si vol sobreviure ha de tornar a ser o no deixar de ser el que pomposament s'ha afirmat d'ella: «La Filosofia és la mare de totes les ciències», la síntesi, el compendi del bo i millor de cada saber.

Ànims i que tinguem sort!