Per als que ens apassionen les dècades dels seixanta i setanta, mai en tindrem prou. Perquè malgrat els clarobscurs que hi pugui haver, aquelles van ser unes dècades prolífiques. De progrés econòmic i social, de reconstrucció -i alhora destrucció-, de lluites clandestines i de llibertats anhelades. Tampoc hi va faltar la persecució cultural i al lliure pensament, convertides en activitats de risc. Els límits els marcava un règim obcecat en la uniformització cultural i el control social d'una Espanya que, tímidament, s'obria a la resta del món necessitada de divises i d'un canvi d'imatge. Una visió d'aquesta època tan controvertida ens la descriu el polifacètic Lluís Molinas i Falgueras amb el seu darrer llibre Tot recordant. L'artista, periodista i, sobretot, amant del teatre i el cinema, ens submergeix amb el seu llenguatge proper i dolç en algunes de les seves vivències, moltes de les quals entre els 50 i 70. Records on es reflecteix el present d'un país i s'entreveu, a vegades amb amargor, un passat gris massa recent. Sempre de la mà del seu singular savoir faire, la seva crítica elegant i una descripció gairebé cinematogràfica. I, evidentment, les seves dues grans passions, el teatre i el cinema, que es converteixen en el passaport a una llibertat imperfecta i que construeix a contracorrent, malgrat les penúries, rancúnies i censures de l'època. Des de la plaça Nova de Palafrugell, passant per la pista del glamurós Paladium de Platja d'Aro o els mítics platós de Cineccità, Molinas fa un viatge en el temps amb la cultura per bandera. Una cultura amb majúscules amb aromes de llibertat i on tant hi tenen cabuda els textos de Josep Maria de Sagarra com els moviments frenètics de la Chunga en un tablao improvisat a Mont-ras o les visites de les estrelles cinematogràfiques del moment. Res a veure amb el que passa avui, on la pressa, la mediocritat i la vulgaritat s'han convertit més aviat en una virtut. En uns anys on tot anava més lent i qualsevol canvi era viscut una eternitat, la visita de les celebrities de l'època -tant les nacionals com les internacionals- situen Molinas en un lloc privilegiat. Des de la seva Costa Brava coneix personatges tan diferents com Juliette Gréco, Paco de Lucía o Charles Aznavour. Comparteix teatre amb primeres espases, entrevista dibuixants, escriptors, aristòcrates... Això li reporta un munt d'anècdotes i vivències que Molinas recorda amb una memòria envejable i que, en part, li serveixen per a construir un llibre on les dècades dels 50, 60 i 70 són descrites amb passió i naturalitat, on cultura i llibertat sempre van de bracet. Amb Molinas, llibertat i cultura s'escriuen en majúscules.