Les violències contra les dones són múltiples i, tal com s'ha demostrat amb el confinament, més habituals i silenciades del que ens imaginem. Hi ha les violències més òbvies: els assassinats, els maltractaments físics, les pallisses brutals, que sembla impossible que a aquestes altures del segle XXI encara es continuïn produint. Hi ha, també, les violències que en els últims anys s'han anat visibilitzant i de les quals cada cop hi ha més consciència social, com el maltractament psicològic, els insults, els desprecis que alguns homes encara necessiten fer a les dones per tal de sentir-se superiors.
Però encara hi ha moltes violències latents sobre les quals encara no hi ha prou consciència. Hi ha l'assetjament a través d'internet que pateixen noies, sobretot adolescents, per part de pervertits emparats en l'anonimat. Hi ha la violència estructural que fa que les dones treballem «gratis» des de l'11 de novembre fins a finals d'any a causa de la bretxa salarial. També hi ha els micromasclismes diaris, i aquells comentaris que fan tanta gràcia en els contextos masculins i que sovint són ofensius per a les dones.
Tant de bo arribi un dia que no sigui necessari commemorar el 25-N. Però, mentrestant, és una data imprescindible per seguir posant-nos davant del mirall.
