Es estrany que un Govern tan estudiós com el de Catalunya no obtingui més bona nota. La seva intensa dedicació a l'estudi és innegable: els consellers deuen tenir els colzes pelats de tant repassar lliçons. Sempre està estudiant una cosa o una altra relacionada amb la pandèmia. L'abast exacte de les restriccions, per exemple, ha estat estudiat des del març, i l'intens consum de glucosa a les neurones va donar lloc a propostes contundents seguides de les contràries: ara exigien tancar-ho tot, ara s'apuntaven al campionat de desescaladors. Però no ens pensem que eren només estudiants de llibre; també experimentaven amb casos reals, i aplicaven el mètode científic d'investigació per prova i error. Què passa si tanco Lleida? (Resposta: es queixen, però són lluny). Em faran cas si dibuixo una frontera entre Barcelona i l'Hospitalet? (Resposta: no la veu ningú). A mesura que han passat els mesos, la matèria d'estudi s'ha anat diversificant: hi ha una sola conselleria que estudia com abatre el virus i unes quantes que estudien com evitar l'ira dels contribuents a les eleccions de febrer. Com que no s'entenien, algú altre ha estudiat la millor manera d'acabar la baralla i ha trobat la resposta: culpar la gasiveria de l'Estat, l'existència de la qual no és discutida. Ara ens diuen que el Govern estudia què farà veure que ens deixa per Nadal i Cap d'Any. Parlo de fer veure perquè no m'imagino el conseller Sàmper i el recuperat major Trapero anul·lant tots els permisos perquè tots els Mossos controlin tots els carrers i carreteres a la recerca d'infractors. Qui hagi passat una d'aquestes dates fent guàrdia en una caserna sabrà de què parlo. La hipòtesi en estudi és que l'anunciada xifra màxima de deu persones en cada àpat domèstic es refereixi només als adults, i no hi hagi limitació en el nombre de nens que s'hi afegeixin. Deu adults i la seva mainada ja donen per a una taula de Nadal de pel·lícula antiga, dècima inclosa. Continuï estudiant, conseller; sembla que progressa adequadament (encara es diu així?)
