06 de desembre de 2020
06.12.2020
Diari de Girona

L’Església i la Constitució espanyola

05.12.2020 | 23:26
L’Església i la Constitució espanyola

Al llarg dels últims cent anys els bisbes espanyols han donat la seva visió amb diversos documents, davant els processos electorals o els moments històrics, i fins i tot bèl·lics, que ha viscut l´estat espanyol.

Cal recordar en primer lloc la Carta Col·lectiva de l´episcopat espanyol, de l´1 de juliol de 1937, redactada pel cardenal Isidre Gomà a instàncies de Franco, un text adreçat als bisbes de tot el món, amb la intenció de fer-los conèixer la situació de la guerra de 1936.

Un segon document de l´episcopat espanyol va ser la Carta del cardenal Gomà per recolzar el referèndum de 1947, quan va ser votada la llei de Successió a la Jefatura de l´Estat.

Pel que fa al text de la Constitució espanyola de 1978, els bisbes espanyols no van fer cap carta conjunta, com ho van fer el 1937 i el 1947. Sí que va publicar una Carta Pastoral l´arquebisbe de Toledo, el cardenal Marcelo González Martín, aconsellant els catòlics de la seva diòcesi a votar no al text constitucional.

També el bisbe de Conca, José Guerra Campos, representant del sector més immobilista de l´episcopat espanyol i procurador en les Corts franquistes, escriví la pastoral: ¿Constitución sin Dios para un pueblo cristiano?, contrari a la Constitució.

Sense que la CEE fes un document explícit en relació amb la Constitució, el 28 de setembre de 1978, la Comissió Permanent de l´episcopat va aprovar un text que reconeixia «en el projecte uns valors intrínsecs innegables, juntament amb la dada esperançadora que sigui fruit d´un notable esforç de col·laboració i de convivència». I Tarancon, que liderava el sector aperturista dels bisbes espanyols, en una Carta Cristiana rebutjà les campanyes contra la Constitució emparades en arguments religiosos i promogudes pels sectors integristes, que acusaven d´ateu el text constitucional.

La unitat d´Espanya com a «bien de la moral», consagrada en la Constitució, m´ha recordat el debat, el 2008, entre flamencs i valons sobre la unió o la independència a Bèlgica. Els partidaris de la unió van reclamar als bisbes belgues un recolzament públic a les seves tesis. Però el cardenal Danneels els digué: «La separació entre l´Església i l´Estat ha de ser respectada. Els bisbes no han de prendre posició a favor d´uns o en contra d´altres. Els bisbes pregarem perquè els polítics puguin decidir què és millor per a Bèlgica. Però no recolzarem cap opció» (Vida Nueva n. 2.589, p. 7).

Crec que la decisió assenyada dels bisbes belgues va ser una postura encertada i per això els bisbes espanyols l´haurien de tenir en compte, sobretot quan defensen la unitat d´Espanya com un «bien moral», excloent qualsevol altra forma d´estructura política.

Per això els bisbes catalans (a diferència dels bisbes espanyols) han defensat «la legitimitat moral de les diverses opcions sobre l´estructura política de Catalunya, que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i siguin defensades de forma pacífica i democràtica».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook