S´acosten les eleccions catalanes i ja pràcticament es coneixen la majoria de caps de cartell. La darrera a incorporar-se ha estat la candidata de JxCat, Laura Borràs, que en les votacions internes del seu partit s´imposà al conseller Damià Calvet.
Abans, però, seria bo saber què han fet els actuals diputats de la nostra demarcació. Molts analistes coincidirien que els representants de les comarques gironines s´han passat la major part de la legislatura gaudint d´unes vacances permanents. Algú sabria dir-ne el nom de mitja dotzena? Això sí, han cobrat el sou, les dietes i sense anar al Parlament... però fent piulades des de casa.
Caldria que els diputats fessin un petit resum de les seves iniciatives parlamentàries, de les lleis en les quals han intervingut o dels temes que han solucionat. En definitiva, que expliquessin la seva tasca en un escenari totalment paralitzat des de fa anys.
El suspens seria generalitzat. Des de fa molts mesos no se´n veu cap. Quants d´ells han visitat hospitals, escoles o residències geriàtriques? Han preferit restar a casa sense fer costat als metges, infermeres o personal sanitari. I això és lamentable.
Les contrades gironines ?malgrat la covid-19? han continuat patint greus problemes, però els diputats han desaparegut. Un exemple recent podria ser el de l´autopista. Ja s´està plantejant si s´allargaran els terminis de concessió, si s´incomplirà allò que es digué que l´A7 seria gratuïta, etc., etc. Ningú no ha comentat res. Cap d´ells s´ha posat al costat de la ciutadania per tal de posar de manifest un tema que a finals d´aquest any s´hauria de resoldre.
Ha estat una legislatura perduda i difícilment avui cap parlamentari pot presentar un full de serveis que com a mínim mereixi l´aprovat. Això sí, una colla militen en l´independentisme actiu i l´altra són contraris al secessionisme.
Però quatre anys sense noves infraestructures, amb uns ajuntaments desatesos, amb una Diputació pagant factures de la Generalitat, amb una sanitat col·lapsada, amb un tercer sector ignorat i amb les universitats tancades. I els que haurien de ser servidors públics, renunciant a les seves responsabilitats.
I ara la majoria han de fer de llepacrestes dels seus líders per tal de poder repetir a les llistes i passant quatre anys més vivint a cos de rei, perquè la paràlisi del Parlament és alarmant i ja se sap que no legisla des de fa molt de temps.
Com deia a l´inici, Laura Borràs ha estat la darrera a incorporar-se a la carrera electoral. No cal dir que es confirma amb l´aparició d´aquesta candidata imputada per corrupció que JxCat no té res a veure amb l´antiga Convergència. És una fanàtica de l´independentisme que fa un discurs només atacant ERC i el PDeCAT. Ella es considera més autèntica que qualsevol membre del partit republicà, per la qual cosa Pere Aragonès haurà de passar la prova del cotó en els propers debats. Però ignora que Catalunya s´ha de governar. Són molts els ciutadans que cada dia aixequen la persiana, tot intentant guanyar-se la vida honestament.
Prou ja de discursos barats i d´atacs sense cap ni peus. És l´hora de cercar acords entre les diferents formacions polítiques, per tal de combatre globalment la greu crisi sanitària i econòmica.
Aquesta hauria de ser la màxima preocupació dels independentistes i dels no independentistes. Catalunya a cada bugada perd un llençol i ja no és capdavantera ni en polítiques socials, educatives o sanitàries. S´ha perdut en un mar de confusions on la ideologia s´ha imposat al pragmatisme i a la gestió del dia a dia. Però l´atur no disminuirà amb discursos abrandats ni amb insults, sinó fent polítiques actives al costat dels sindicats i la patronal. Tant de bo que els nous parlamentaris rectifiquin i treballin al costat de la gent que ja no es creu les mentides a les quals han estat sotmesos aquests darrers anys. Rectificar és de savis.
