Cassà de la Selva ha perdut un dels seus fills més il·lustres, Jordi Nadal Oller, historiador i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, que ens va deixar el passat dimarts als 91 anys. Va ser un professor singular, que destacava de la resta per moltes raons, de fons i de forma.

Nadal vestia sempre trajo i corbata (compartia el principi que si la substància és important, les maneres no ho són menys), cosa que, juntament al seu posat greu i sever, infonia un respecte que, fins que no hi tractaves una mica, podia confondre´s fàcilment amb temor.

També va ser un comunicador excepcional, dotat d´una veu clara i nítida, d´una dicció sense entrebancs, sense timideses, i amb una capacitat poc comuna per remarcar les parts principals d´un argument a través de canvis en el ritme i l´entonació, més alta.

Però la seva major qualitat era l´entusiasme: era un apassionat, un entusiasta de la història, de la història econòmica, de la història industrial... i de les persones, i dels alumnes, als quals sabia encomanar el delit pel saber. Per mostra un botó. Primer dia de classe; Nadal entra, bon dia, s´asseu, treu uns papers grapats i tot seguit, decididament, els mostra a tothom, sacsejant-los una mica a l´aire. I diu: «Saben què és això? És un dossier de 1920 del cònsol italià sobre tots els fabricants espanyols de sabata mecànica. Si algú vol fer la tesi sobre la indústria del calçat, aquí té la clau», i remou un altre cop l´informe a la vista de tots.