El «ho diu la ciència» que tant se sent ara s´assembla massa al «ho diu la fe» que va ser número u en els quaranta nacionals. «Ho diu la ciència» és una manera gens científica de citar la font de la qual raja la informació.
La primera vegada que em va grinyolar la frase va ser en boca de Pedro Sánchez quan va anunciar que per als tiberis de Nadal no haurien de reunir-se més de sis persones. «Ho diu la ciència». Ara es poden ajuntar deu persones: sis perquè ho diu la ciència i quatre més perquè ho han dit els presidents autonòmics, que també han allargat mitja hora la tornada a casa per fer més pesats els comiats a la porta i perquè els bevedors prenguin «l´última».
La ciència són les ciències i en la determinació del nombre de comensals en sis cal pensar que el científic era un epidemiòleg, però hi podria haver intervingut un sociòleg amb les dades de les famílies a Espanya i un psicòleg per pal·liar les conseqüències de les separacions familiars en què s´han convertit les reunions familiars. Un endocrinòleg no entraria, com a tal, en què siguin deu o siguin sis les persones a taula però segurament no recomanaria el tren de tiberis de Nadal. Quan parla l´endocrinòleg també «ho diu la ciència». «Ho diu la ciència» no diu res, no diu quina de les ciències el diu i fa un singular del que «alguns científics diuen».
Parlo contra la frase, no contra la recomanació científica. Probablement perquè les celebracions d´avui no siguin pandèmia per demà, sis serà millor que deu, en general, encara que hi hagi ajust en les variables perquè coincideixin amb les seves particularitats (som tres germans, casats i els nostres pares), les seves necessitats (els nens que no comptin) i amb la tia més gran, que no ha de quedar-se sola i a saber si és el seu últim Nadal.
Tot i que «ho diu la ciència» sigui políticament molt útil, és políticament inacceptable perquè s´ofereix com a greix per al poble, que amb això ja se sadolla, traça el punt rodó citant Blas i tempta que tinguin en un Ángel el Senyor que anuncia la fe del carboner.
