Estem a les acaballes del dos mil vint, que passarà a la història com «l'any de la pandèmia del coronavirus», i estem també a punt d'iniciar-ne un altre que esperem que serà millor. Ben entrat el desembre, i al voltant de les festes de Nadal, és tradició fer balanç de l'any que s'acaba i expressar desitjos i esperances pel que comença. Suposo que ningú em contradirà si dic que el 2020 ha estat una anyada dolentíssima per mor dels efectes perniciosos de la covid-19, amb centenars de milers de desenllaços fatals a tot el planeta a més d'altres inconvenients d'índole diversa que se n'han derivat. Soc de natural optimista, sense que això em privi de mirar les coses tal com són (o com semblen ser) ni de fer-ho amb el màxim d'objectivitat possible. Feta aquesta premissa, em permeto ressaltar alguns esdeveniments previstos per a l'any vinent que considero positius i esperançadors.

Sembla segur que el 2021 ja disposarem de vacunes fiables que permetran que la pràctica totalitat d'individus arreu del món quedin immunitzats contra els perills de la covid-19. Aquesta és realment una molt bona notícia per a la humanitat. Així i tot, no podem abaixar la guàrdia ni oblidar que al gener, com a conseqüència de les festes de Nadal, és més que probable que hi torni haver un rebrot de contagis -la ja anunciada tercera onada-, de tal manera que l'alegria i l'alleujament lògics que ens produeix aquest fet els haurem de combinar amb una actitud molt cautelosa i responsable.

Un regal impagable que ens portarà el nou any és que, per fi, els Estats Units d'Amèrica i, de retruc, el món sencer, ens haurem tret de sobre un personatge tan nociu com Donald Trump que, amb la seva fatxenderia, la seva poca talla política, intel·lectual i, sobretot, humana, ha suposat també una pandèmia tant o més perjudicial que la del coronavirus. Esperem que la majoria d'aquells i aquelles que, amb el seu vot, tenen la possibilitat de decidir qui governa a la Casa Blanca, hauran quedat vacunats per sempre contra aquesta xacra i evitin així que en el futur es repeteixi un període ominós com ho ha estat el d'aquests darrers quatre anys.

A Europa també s'albiren unes quantes llums que ens permeten no perdre del tot la fe en la Unió Europea així com en la seva utilitat i raó de ser. L'habilitat demostrada per Angela Merkel en una de les seves darreres accions com a presidenta de torn del Consell de la UE ha permès neutralitzar la pretensió dels presidents d'Hongria i de Polònia, Viktor Orban i Mateusz Morawiecki, de vetar els pressupostos europeus i paralitzar el fons de recuperació per als diversos països integrants, «simplement» perquè, com a membres de la Unió, se'ls exigeix que respectin la democràcia i els drets humans. D'altra banda, els dots persuasius i la combinació de fermesa i ductilitat d'Ursula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, em fan pensar que sabrà negociar i «pactar» amb Boris Johnson la defensa del mercat únic de tal manera que la separació definitiva del Regne Unit no lesioni excessivament els interessos dels ciutadans dels països que resten junts.

A Espanya podrem celebrar que, finalment, després de més de dos anys de pròrrogues, disposarem d'uns pressupostos nous que, junt amb els fons europeus que hauran d'arribar, faran possible que, en uns moments difícils i complicats com els actuals, el Govern pugui tirar endavant polítiques progressistes que afavoreixin els diversos sectors de la societat sense excepcions.

Pel que fa a Catalunya, sembla que, també, per fi, el catorze de febrer, si no hi ha novetats, tindrem eleccions al Parlament. Això obre l'esperança a la possibilitat d'un canvi en la fórmula de govern que permeti que el país, després d'anys d'entotsolament i encallament en el monotema del procés, es tregui la son de les orelles i avanci amb optimisme cap a polítiques que ens tornin a la senda d'una societat cohesionada, oberta i solidària que treballa cooperativament pel benestar dels seus ciutadans en bona sintonia i entesa amb els veïns.

A Girona, en canvi, ara per ara no hi sé veure llums ni res que apunti a millores o canvis en positiu. Hi ha un rum-rum ciutadà cada cop més estès i potent que evidencia la inacció del govern municipal que formen JuntsxCat i ERC i que ha dut la ciutat a un estat de deixadesa imperdonable. No hi ha projecte de ciutat; no han estat capaços d'aprovar les ordenances fiscals ni els pressupostos per a l'any vinent i, malgrat els esforços dels altres grups de l'oposició, que, en general, fan bona feina i denuncien mancances i incompliments, els ciutadans continuem patint i veient una Girona bruta, mal cuidada i desatesa com feia anys que no vèiem, sobretot en els barris on viu la gent més necessitada. Tot i així, no vull perdre del tot l'esperança en un possible propòsit d'esmena. Permeteu-me, doncs, que acabi amb un optimista feliç 2021 per a tothom!