Cartes

Francesc Buixeda Cabre Santa Pau

La ministra Celaá s'ha posat a treballar de pressa, sigui per iniciativa pròpia o d'altres, en aprovar la nova llei d'educació, deu ser per canviar la vigent aprovada pel PP (vuitena dins del període democràtic), però aquest executiu, com tots els altres, la proposa per la urgència, com és el cas, per fer prevaldre la seva idea davant de tots, no s'ha buscat, ni intentat negociar, amb les parts implicades, professionals d'ensenyament, escoles, instituts, associacions de pares, sindicats, etc., per obtenir un consens, el més ampli possible, que millori la proposta inicial del Govern i no doni problemes a l'hora de la seva aplicació.

Doncs no, tot el contrari, i ja tenim manifestacions en contra, arreu del país, tant dels col·lectius d'ensenyament, de pares, partits de l'oposició, etc., quina necessitat tenim d'imposar la llei sense consens?, serà que la ministra s'ho ha agafat com un assumpte personal?, i vol imposar-la per sobre de tot, ningú li ha dit (dels 23 ministres) que així no es fan les coses? I ha manifestat que els partits que no hi han participat és perquè s'han autoexclòs, o no se'ls ha convocat? La prepotència i arrogància no són bones companyes de viatge per governar amb adhesió.

Senyora Celaá, es reuneixi amb els col·lectius implicats, tant professionals, com pares i sindicats, abans d'aplicar-la, i arribar a un consens, modificant les parts que han provocat el rebuig popular, que és el propi, perquè l'apliqui bé i en condicions. Menys prepotència i més condescendència i col·laboració per governar per la ciutadania, és el que cal.

Marejar la perdiu

Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Hem sabut que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha establert un mínim del 25% de l'ensenyament en castellà a Catalunya. Tots els qui treballem en ensenyament sabem que el sistema d'immersió lingüística és un èxit gràcies al qual els estudiants surten sabent tant català com castellà. Les aules d'acollida són un exemple del bon funcionament a l'hora d'aprendre també les dues llengües.

Crear problemes on no n'hi ha just ara, en aquest moment tan delicat pel que fa a la situació pandèmica, no és del cas. Les millores sempre s'hi poden fer, però no precisament a partir d'allò que ja funciona i encara pitjor si s'hi origina un problema on no n'hi havia. La immersió lingüística a les escoles i instituts fa anys que funciona bé. Cal marejar tant la perdiu?

Temps complicat

anna m picas genís La Jonquera

Moments difícils. Govern i Sanitaris estan desbordats, tan que ens parlen de mesures «quirúrgiques», ja no saben que dir.

Comerç i serveis pressionen, l'economia s'ensorra.

Volen i dolen, restringir o obrir. No es pot acontentar a tots. Ho tenen complicat.

Aquesta setmana una treva, l'esperança de la vacuna. Però quan arribarà al nostre CAP? A qui la podran posar? Com reaccionarà? Quan durarà l'efecte?

No deixem que el virus «SARS» mati les nostres arrels. Sols, virtual o acompanyats, celebrarem aquest Nadal amb fe i il·lusió i amb l'esperança que l'any vinent, si Déu vol, sigui millor.