20 de desembre de 2020
20.12.2020
Diari de Girona

Cartes

20.12.2020 | 06:00
Cartes

Davant la pandèmia

Jesús Domingo Martínez Girona
Davant el límit de la vida terrenal, el creient descobreix que el límit del seu viure d'alguna manera s'esvaeix. La persona se sap criatura i fill de Déu, en el sentit més natural i sobrenatural. I la consciència d'aquesta veritat travessa el límit de la vida terrenal i situa la criatura en continuïtat vital amb la vida eterna. Deixa la terra; no deixa de ser fill de Déu.
El creient, i practicant, sap que ha estat creat per Déu; creat i relacionat ontològicament i vital amb Déu. I amb aquesta llum en el seu cor, en la seva intel·ligència viu la mort. Sap que serà jutjat en vista de la vida eterna. La vida amb Crist ha començat aquí, i està cridada a seguir oberta ja definitivament a l'amor de Déu en la vida eterna, encara que també pot quedar tancada a aquest amor per l'eternitat.
La mort al pecat prepara a l'esperit de l'home creient en Jesucrist, Déu i Home vertader, per ressuscitar amb Ell.
Va ser la reacció d'un pare de família, profundament cristià, que ben conscient que li quedaven molt pocs dies de vida, reuneix al voltant d'una taula a la dona i els set fills i rep amb serenitat i pau el sagrament de la unció els malalts, després de la Confessió i d'haver Combregat.

Moments
Albert Altés Segura Llançà
Vivim un any on molta gent ens ha tocat patir l'adeu d'un ésser estimat o molt proper. Tots sentim el mateix. Pura tristesa. Les paraules per expressar el sentiment de la situació mai són les adequades. Les trobem insuficients. Llavors intentem abraçar-nos malgrat el perill que comporta la pandèmia que patim. Només ens queda la mirada per intentar dir-nos que la vida són moments. De nosaltres depèn saber gaudir-los. La mort és un bany de realitat. El camí de la vida és per als vius. Ho sabem però ho oblidem massa sovint. Ens queixem de moltes coses, massa, i en canvi la realitat que pot ser tan admirable com cruel, no li fem el cas que es mereix. Només escric per sentir que estic viu. Si en llegir aquest escrit, has despertat, donaré aquest esforç per bo. Haurem fet un homenatge als qui ja no hi són.

Amb quina expressió s'adreçerà Felip VI al poble?

Joan Janoher I SADURNÍ Forallac
Per primera vegada i després de moltes ensopegades amb els discursos, la ciutadania romandrà expectant, i té tot el dret a posar-hi més atenció. Aquests moments dintre uns episodis gens encertats bé mereixen ser escoltats, hom s'espera uns raonaments convincents. Que l'obligaran a jugar amb una transparència completament inusual dintre els seu tarannà de cap d'Estat. Crec que té opcions de canviar els seu xip imposant el seu criteri monàrquic d'acord als estaments d'un rei que vol governar. Seria un pas important, demostrar-se així mateix, que depèn del poble no dels polítics.
Per quant la seva trajectòria no ha sigut pas un exemple de monarca, on la seva aportació s'ha vinculat amb els criteris dels partits dretans deixant enrere la preuada responsabilitat escaient com a Rei. Donant mostres clares de ser manat i dirigit, anul·lant la pròpia personalitat, a la que tant en falta s'esdevé. La responsabilitat de la corona juga un paper important, però s'ha de saber fer i no defugir dels problemes puntuals, hom la pressió manifesta s'ha demostrat en accions punibles a les que la seva intervenció s'haguessin aturat. En canvi aquestes s'han aplaudit. Quina llàstima.

Un Nadal resilient
Lluís Torner i Callicó Girona
Partint del mot «Resiliència» / -capacitat d'afrontar contrarietats- / enguany, tal com Nadal es presenta, / entenem que podria ser l'indicat.
Essent una festa tan entranyable, / malgrat arribar en moments complicats, / dins dels quals l'angoixa és notable, / ens cal saber vèncer les adversitats.
Més que mai, escoltem aquell missatge, / que ens du la Joiosa Festivitat, / que front la tristor, ens donarà coratge: / «Pau a tota la gent de bona voluntat».
Si atenem aquesta perspectiva, / en fer, del Nadal, la celebració, / procurem treure'ns allò que ens priva, / la pau de l'esperit i la il·lusió. / Proposem-nos d'evitar els excessos, / en allò que no és de necessitat, / el millor regal que podem fer-nos, / és el de la pau i la solidaritat.
Si pensem un xic en l'humil Pessebre, / on va tenir lloc el prodigi més gran, / tot i ésser un lloc d'allò més pobre, / va servir d'acolliment al Déu Infant.
Bon Nadal 2020.
Pensem en els que ho passen malament i fem-ne un Nadal ben resilient.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook