Girona no té pressupostos, gravíssim i inacceptable

JORDI CALVET SAN JOSé GIRONA

Porto des dels divuit anys esmorzant llegint el diari cada dia i normalment dedico uns moments a veure les queixes o reflexions que apareixen a les cartes al director.

Avui el torn m'ha tocat a mi. Indignat de veure com Girona el 2021 tindrà uns pressupostos i unes ordenances prorrogats. Un fet gravíssim que no entenc com no provoca una reacció furibunda entre els mitjans i els opinadors. És la primera vegada a la història de Girona que ens trobem en una situació com aquesta i, a més a més, succeeix en un moment terrible. La pandèmia està causant greus efectes socioeconòmics destrossant autònoms, empreses, treballadors i, en definitiva, famílies.

Marta Madrenas no ha estat capaç de pactar amb ningú per dotar la ciutat d'uns pressupostos adaptats a la realitat del moment. Això vol dir que no tindran en compte la segura baixada de la recaptació i les noves necessitats dels ciutadans nascudes de la COVID-19. La nul·la responsabilitat, la poca actitud i clarividència del govern de Marta Madrenas provoquen estralls en el teixit econòmic de la ciutat. La mateixa regidora Glòria Plana ha reconegut en públic que els pocs plans d'ajuts que han presentat són del tot insuficients, han arribat tard i poc dotats. Si més no, amb això és sincera.

Tampoc tindrem ordenances que serveixin per regular els preus de les taxes i, per tant, seran inútils per pal·liar la baixada d'ingressos de la ciutat. A més, a la llista de greuges de l'alcaldessa hem de sumar-hi la falta total de projecte de ciutat, l'evident deixadesa i manca de seguretat, i el més greu, la falta total d'idees i d'iniciativa de Marta Madrenas.

És, sens dubte, el moment més crític per Girona i estem en les pitjors mans.

Llei d'educació

Gemma de Luna Riera Torroella de Montgrí

Estem involucionant! Ara entenc per què en César Coll proposa, ara, com a innovació pedagògica, el constructivisme d'en Piaget. En César Coll ja va pensar i impulsar tota aquesta pedagogia dins la LOGSE als anys 90; llavors va ser novetat. I aquí a Catalunya es va crear el programa d'Immersió Lingüística, aprovat per majoria al Parlament de Catalunya. Va ser tot un èxit. Van ser uns anys reeixidors. Fins i tot el president espanyol socialista va reafirmar: «Aprobaré las decisiones que tome el Parlament de Catalunya».

Què està passant ara, amb el Govern «més progressista de la història»? Què ens està passat als catalans? Ens hem desinflat?

Nit de Nadal

Jesús Domingo Martínez GIRONA

Tot i que bona part de les societats occidentals estigui cada vegada més allunyada de la fe cristiana, i més aquest any que estem patint els efectes de la pandèmia, l'arribada d'aquesta nit, Nit de Nadal, no deixa indiferent a gairebé ningú. Deia el papa Francesc recentment que Nadal inaugura uÑna època nova en què la vida no es programa, sinó que es dona, i en realitat cada Nadal comença aquesta nova època que ens dona l'oportunitat de trobar o recuperar el sentit de la nostra vida. El Nen que veiem en el pessebre és Déu , que porta als homes de cada època la possibilitat d'una vida plena i l'esperança de la vida eterna.