L'Alguer és un cas extraordinari de fidelitat lingüística. El català s'hi manté malgrat els estralls causats per les pestes dels segles XVI i XVII, l'entorn lingüístic diferent, la distància envers els altres territoris de parla catalana...

Avui volem mirar cap a aquesta ciutat de l'illa de Sardenya a partir de dos aniversaris que s'han viscut enguany: el 25è de la mort de Mn. Francesc Manunta, que tingué lloc el passat 13 de gener, i el 60è de Lo Viatge del Retrobament.

Mn. Francesc Manunta era poeta, capellà, estudiós d'àmbits molt diferents... i activista cultural. El seu activisme es reflectí en molts camps, en la seva obra... i en la vinculació estreta que tingué amb entitats que feren -i algunes continuen fent- una tasca ben important a favor del foment de la llengua i la cultura catalanes: l'Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l'Alguer, la secció local d'Òmnium Cultural, el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori...

Una de les persones que el conegueren, el poeta Carles Duarte, ens el definia així: «Mossèn Manunta era una persona serena, conciliadora, d'una gran sensibilitat social i cultural. Vivia l'alguerès d'una manera natural i procurava mantenir-se en un punt d'equilibri entre els més partidaris d'acostar l'alguerès al català normatiu i els de mantenir-ne les peculiaritats, encara que fossin sardismes o italianismes prescindibles. No era un home de combat, sinó de consens. Una persona d'una qualitat intel·lectual i moral excepcional».

Lo Viatge del Retrobament, l'any 1960, facilità el restabliment de contactes culturals entre la ciutat de l'Alguer i la resta dels Països Catalans, que quasi s'havien perdut durant les primeres dècades dels segle XX.

Pere Català i Roca i el seu pare, Pere Català i Pic, promogueren el creuer del retrobament entre Barcelona i l'Alguer, el Virginia de Churruca. L'expedició aplegà intel·lectuals i membres de la societat civil catalana. El 25 d'agost arribaren a la ciutat, on foren rebuts al port pel síndic i per una multitud d'algueresos.

El professor Guido Sari, que entrevistàrem el 2012 per a aquest diari, sempre ha demanat que les conviccions, les esperances i les motivacions que suscità aquell esdeveniment continuïn trobant actuacions constants i no siguin només una episòdica i ocasional commemoració.

La catalanitat s'expressa de múltiples maneres arreu de les terres de parla catalana. Tots plegats hem de tenir una mirada ampla, còmplice i positiva.