El ministre de Transports i secretari general de Partit Socialista José Luis Ábalos, un dels pesos pesants de Ferraz que més ha donat suport al president Sánchez al llarg de tota la seva carrera, ha concedit al diari La Vanguardia una entrevista en la qual assegura, de forma textual, que el Govern té l'obligació legal de tramitar els indults dels polítics condemnats a presó pel seu paper en el procés sobiranista català. Poca notícia seria aquesta perquè resulta obvi que és així. Però Ábalos afegeix que el seu gabinet té a més l'obligació moral d'alleujar les tensions que puguin danyar la convivència política i social a Espanya, afirmació que s'ha entès com l'anunci que el Govern no només tramitarà els indults sinó que té la intenció de concedir-los.

Que qualsevol consell de ministres compta amb el deure moral i fins i tot legal de fer el possible per evitar conflictes entra també en la categoria de les veritats de Pero Grullo. I tant que sí i, a més, més encara quan les tensions han arribat ja al nostre país uns límits insuportables que converteixen en impossible l'objectiu de tirar endavant qualsevol solució per als enormes problemes de convivència que tenim plantejats. Cal resoldre d'una vegada per totes el problema creat per la decisió unilateral d'independència que va prendre la Generalitat com a conseqüència del referèndum del dia 1r d'octubre de 2017. Que aquesta consulta fos il·legal, que els seus resultats estiguessin sota sospita i que es tergiversés per complet la voluntat de la meitat dels catalans són qüestions secundàries respecte del problema més gran: que, des de llavors, hi ha un conflicte enorme que s'ha de resoldre. La qüestió consisteix a si l'indult seria la solució, com es dedueix de les paraules d'Ábalos.

I els majors dubtes que genera l'ús d'aquesta prerrogativa governamental no deriven que tota la dreta de les Corts s'hagi manifestat en contra ella. No hi ha dubte que aquest enfrontament és una de les principals causes de la crispació actual. Però el veritable problema que planteja l'indult és el de la seva figura jurídica. Calca els principis cristians del propòsit d'esmena i mal de cor necessaris perquè els pecats s'absolguin, exigint als condemnats que desitgin l'indult que reconeguin el seu delicte i donin senyals inequívocs que no tornaran a cometre'l. Just el contrari del que fan, dia sí i dia també, els polítics empresonats. Amb el que es planteja una altra obvietat: per alleujar les tensions cal que ambdues parts vulguin fer-ho. I les evidències que arriben des de Catalunya deixen bastant clar que mantenir el conflicte és un dels objectius principals dels líders sobiranistes. Em pregunto de quina manera pot ser, en aquestes condicions, l'indult la solució.