No està dita l'última paraula sobre l'extradició de Julian Assange als Estats Units. El recurs ja està anunciat. Sobretot perquè l'argument principal esgrimit per la jutgessa britànica no és jurídic quan diu que és rellevant el risc que Assange se suïcidi. És un argument extrajurídic. És humanitari.
Assange, personatge controvertit. Un hacker que va procedir radicalment en contra de la llei però gràcies al qual coneixem moltes més interioritats de les coses que passen a la zona de penombra de la política i les relacions internacionals. Un llibertari que va plantejar el xoc entre el dret a la llibertat d'informació i el secret d'estat.
L'activisme informatiu planteja fins a quin punt el poder polític, per molt democràtic que sigui, té dret a ocultar a la població dades i fets. Però Assange es va convertir en actor polític, sobretot quan va fer una campanya ferotge contra Hillary Clinton en unes eleccions que van facilitar la victòria de Trump. Hi ha d'haver un punt de psicopatia, desconeixement dels límits, per arribar tan lluny. Les opinions públiques solen tenir fascinació per aquests personatges. Però aviat se n'obliden quan s'acaba la distracció i el personatge queda en una gàbia que el pot deixar devastat. És el cas.
Trump
El dia de Reis de 2021 el recordarem com el d'una salvatjada majúscula en la història dels Estats Units. L'intent de cop de mà al traspàs de poders presidencials als Estats Units té una part animal encarnada pels salvatges que van assaltar el Capitoli i una part de cop de saló amb la sostinguda pressió de Trump sobre el seu vicepresident Michel Pence perquè no proclamés els resultats. Pence es va resistir i es va trencar la confiança entre president i vicepresident. Pence va fer el que havia de fer, res més, però si ell s'hagués enrocat ara la confrontació civil estaria als carrers amb qui sap quina sortida.
Mirant al futur, el judici polític sobre Trump que els demòcrates han començat a tota velocitat només té un sentit profund de futur: inhabilitar el president boig perquè no es pugui presentar a les eleccions d'aquí a quatre anys. Intentar assecar el trumpisme, només un intent. Perquè la meitat de les bases electorals republicanes aproven el cop de mà i amb facilitat Trump pot crear el seu propi partit. Això dividiria el partit republicà i li faria difícil guanyar eleccions presidencials durant alguns anys però permetria als seguidors de Trump guanyar les eleccions a diferents estats, tenir governadors, senadors i representants a la cambra baixa. La partida que es juga avui a Washington és bàsicament la castració química de les opcions polítiques d'aquest salvatge que encara avui té a mà el botó nuclear.
Per cert, alguns il·luminats recentment entrats en la política catalana van fer defenses a camp obert de Trump. Els atreia la destrucció. En poques setmanes podem posar punt final a aquest esperit destructiu o prorrogar l'asfíxia.
Votar en plenitud
Ahir el diari Ara publicava un article del professor Josep Lluís Martí, professor de filosofia del Dret de la Universitat Pompeu Fabra, que ple de sentit comú i arguments jurídics apostava per ajornar les eleccions del 14 de febrer. Basava la seva proposta en la iniquitat en el dret a vot que es pot produir d'aquí aun mes entre persones contagiades i persones d'alt risc que evitaran anar a votar o demanar el vot per correu.
Està bé l'article del professor Martí. Però aquí no hi ha una aproximació com la que planteja el professor Martí, que recorda que en mesos la vacunació farà declinar la tercera onada: «Hem de fer, sobretot, un exercici de coherència. Si estem restringint les activitats que provoquen mobilitat i aglomeracions en espais tancats, i si la previsió és que d'aquí a cinc setmanes aquestes restriccions, o potser algunes de més fortes, encara estan vigents, hem de concloure que és irresponsable mobilitzar milions de persones per realitzar unes eleccions, igual que va ser irresponsable per part de Macron mantenir la primera volta de les eleccions municipals a França el 15 de març, dos dies abans de decretar el confinament total del país». Aquí s'imposa el càlcul polític, despullat.
En teoria el dia 15 de gener s'havia d'acordar si se celebren eleccions o es posposen. Ara ja comencen a fer circular que el 15 no és la data definitiva i que es poden fer avaluacions periòdiques fins a l'inici de la campanya electoral. Això és extremadament insegur, unfair. Fa prop d'un any Euskadi i Galícia van prendre la decisió de posposar uns mesos les eleccions amb criteris molt més científics que la pulsió partidista que domina el càlcul polític. Potser decidiran no posposar les eleccions i l'evolució de la tercera onada els farà modificar la decisió a posteriori. No es pot anar així en un acte tan important com donar el vot, la veu, a la ciutadania, a tota ella.
Pedaços
Dues capitals, una de comarca i una de vegueria. Olot i Girona. Hom surt d'Olot en cotxe ben servit per una autovia que arriba fins a Besalú -i que està planificat que arribi fins a Figueres-, després agafa una carretera de la Generalitat que el porta fins a Banyoles, on troba una altra autovia que el mena fins a Girona, autovia vella construïda el 1992 pels Jocs Olímpics i que es manté en bon estat. El conductor sap que un cop arribat a Girona es podrà incorporar a l'autopista per circular de Girona nord a Fornells sense pagar amb funcions d'autovia-variant de Girona.
Resulta que entre Besalú i Banyoles es fan obres de millora a la carretera. Qualsevol diria que són obres per completar el tram d'autovia que falta. Doncs no, són obres per fer un pedaç amb tres rotondes entre dos trams d'autovia.
Mentrestant a la Garrotxa tornen a sortir els iconoclastes que s'oposen a la gran obra pendent: la variant d'Olot i de les Preses per connectar amb els túnels de Bracons. Joan Vilà i Daniel Terradellas han defensat aquesta opció des de les pàgines d'aquest diari. Defensa a la qual em sumo amb vehemència. Algun rebrot de l'última carlina ha renascut per atacar aquestes obres indispensables. Les obres es poden i s'han de fer bé, aquí i a Suïssa. Sense pedaços, com ho vam saber fer amb insistència sostinguda per fer possible l'autovia A-26 i els túnels de Bracons. On és el calendari de començament de les variants d'Olot i les Preses? Perquè governar és això.
