Ja es coneixen els candidats a les properes eleccions catalanes del mes de febrer a les comarques gironines. Ara caldrà veure si la covid-19 les respecta o bé s'hauran d'ajornar, la qual cosa ja succeí l'any passat a Galícia i Euskadi.

El ventall és ampli i fins a deu candidatures optaran als disset diputats de la circumscripció de Girona. Falta només la confirmació del cap de cartell de Vox.

Surt amb un clar avantatge JxCat, que ja guanyà àmpliament fa quatre anys, però actualment el seu espai s'ha fragmentat. És l'equip de Carles Puigdemont i això ja representa un plus important. La candidata serà Gemma Geis, que en les primàries s'imposà a l'alcaldessa de Girona. Fou sorprenent si es té en compte que l'actual diputada no és massa coneguda entre l'electorat de casa nostra. Madrenas per la seva part ocuparà el segon lloc, malgrat la seva deficient gestió al capdavant de l'Ajuntament. Aquests dèficits restaran engolits per la colla de seguidors que té el noi d'Amer, que encapçalarà la llista per Barcelona, fent tàndem amb Laura Borràs. Ja se sap que Puigdemont no prendrà possessió de l'escó, però des de Waterloo continuarà fent volar coloms i parlant de l'estat opressor.

La segona força de ben segur serà ERC amb la consellera Teresa Jordà al capdavant. Es veurà obligada a esgrimir la seva gestió al front d'Agricultura i el seu pas per l'alcaldia de Ripoll, per tal d'intentar augmentar el nombre de vots. Els republicans pateixen un greu problema a les campanyes electorals i per tal de no desinflar-se haurà de comptar de valent amb els càrrecs locals que a hores d'ara no semblen massa motivats.

La tercera posició pot ser per al PSC, que ha apostat per Sílvia Paneque, una política de proximitat que en el seu moment demostrà ser una dona valenta i amb personalitat. L'arribada de Salvador Illa la pot afavorir i lluitarà per assolir tres escons que en aquests moments són al seu abast si aconsegueix mantenir els vots d'esquerra i a la vegada centrar el seu missatge entre uns electors dispersos en els darrers temps i sense un referent clar. Si aconsegueix el vot útil no independentista pot ser la gran sorpresa.

Jean Castel repeteix com a cap de llista. Es preveu una forta davallada de Ciutadans, que pateix una fuga de dirigents cap al PP. De quatre representants pot passar a un i difícilment arribarà al segon diputat. La marxa a Madrid d'Inés Arrimadas ha estat letal per a les seves aspiracions. No presenta cap novetat entre els primers llocs.

La resta de formacions lluitaran per un escó. Certament dependrà de la participació en la jornada electoral. Com més alta sigui, pitjor per a les candidatures més modestes. El PDeCAT i la CUP gaudeixen d'implantació al territori i aquesta circumstància els pot afavorir. Els alcaldes de Lloret de Mar, Jaume Dulsat (PDeCAT), i de Celrà, Dani Cornellà (CUP), poden ser diputats si aconsegueixen mobilitzar el seu electorat. Poden exhibir ambdós una bona gestió municipal, però el primer té el hàndicap d'una cruel escissió i el segon, la presència dels comuns.

Una mica més allunyats en aquests moments apareixen Rosa Lluch (Comuns), Maria Àngels Olmedo (PP) i Carles Ribas (PNC). Els tres candidats ho tenen complicat. El PP viu una crisi interna molt difícil de superar a curt termini i potser era el moment de presentar una cara nova que no ha pogut trobar. El PNC, sense implantació territorial, pot esgarrapar vots desencantats dels seus exsocis, però insuficients per ser presents al Parlament. Totes les enquestes els donen uns resultats dolents. Per la seva part, Rosa Lluch es veurà perjudicada pels vots cupaires, que són molt més fidels.

Però ja se sap. Unes eleccions sempre poden oferir sorpreses. I una cosa són els pronòstics i l'altra, els resultats finals. A Catalunya recentment s'han publicat tres enquestes amb resultats ben diferents. JxCat, ERC i el PSC es jugaran la victòria i això certament tindrà una importància cabdal en els resultats finals a les comarques gironines. És allò de l'onada...