15 de gener de 2021
15.01.2021
Diari de Girona

Quins són els conflictes internacionals que cal seguir amb atenció aquest 2021?

14.01.2021 | 23:57
Quins són els conflictes internacionals que cal seguir amb atenció aquest 2021?

L'any 2020 ha estat calamitós no només des del punt de vista sanitari o econòmic. També pel que fa als conflictes internacionals, s'han viscut crisis greus com la de l'Alt Karabakh, Líbia, Bolívia, Síria o Veneçuela, entre d'altres.

Malauradament, les perspectives per al 2021 no són les millors. El prestigiós think tank International Crisis Group (ICG) amb base a Brussel·les, i integrat per personalitats com els exministres d'Afers Exteriors Carl Bildt, Emma Bonino, Federica Mogherini, el financer George Soros o l'analista expert en jihadisme Ahmed Rashid ha fet públic el seu informe anual –força pessimista– amb la previsió dels deu conflictes més preocupants per l'any que comença.

Àfrica es presenta com l'espai més conflictiu amb els focus posats sobre Líbia, que malgrat la represa de les converses tutelades per l'ONU sembla encara molt lluny de la pau; el Sahel, aclaparat per una violència interètnica i una influència jihadista que no paren de créixer; Etiòpia, on el conflicte del Tigre amaga una crisi política estructural antiga i profunda que, segons l'ICG podria empitjorar seriosament aquest any, i Somàlia, dessagnada per quinze anys de guerra i la força creixent dels jihadistes d'Al Shabaab que, segons l'informe de l'ICG afronta un risc alt de caure en un buit d'inseguretat si les eleccions presidencials previstes per al febrer no surten bé.

A l'Àsia l'accent és a l'Afganistan, on amb les seves converses de pau inestables segons el think tank de Brussel·les «moltes coses poden anar malament el 2021», i al Iemen –que veu encara molt lluny les perspectives d'una pau negociada i que segons l'ONU, corre el risc de veure empitjorar molt l'actual desastre humanitari.

L'informe de l'ICG esmenta també l'antagonisme entre els EUA i l'Iran i que ha arribat a cotes màximes de tensió durant el darrer any. Malgrat que Joe Biden ja ha anunciat la seva disposició a recuperar l'Acord Nuclear Iranià de 2015 per limitar el programa nuclear de Teheran, la presència d'actors regionals fortament enfrontats a Iran com Israel o Aràbia Saudita mantenen alt el risc d'incidents greus al golf Pèrsic.

L'informe destaca també la complexa relació entre Rússia i Turquia, que si bé de vegades cooperen, com ha estat el cas recent del Caucas, també donen tot sovint suport a faccions rivals com a Síria o a Líbia, el que fa que a parer de l'ICG no es pugui menystenir la possibilitat de confrontació entre tots dos països, que, de fet, ja han viscut incidents greus en el passat recent com l'atac a un avió de combat rus el 2015 o la mort aquest mateix 2020 de dotzenes de soldats turcs a Síria per bombardejos amb suport rus.

L'ICG destaca també Veneçuela, on malgrat les expectatives creades pel canvi d'administració a Washington l'expectativa d'una sortida negociada sembla més lluny que mai i, per primer cop, i malgrat la bona notícia que la nova administració de Biden a Washington prioritzarà un altre cop la qüestió climàtica, l'ICG ha incorporat a la seva llista el Canvi climàtic com un flagell comparable a la guerra tot advertint que la relació entre ambdues no és ni senzilla ni lineal. Al nord de Nigèria per exemple la sequera ha radicalitzat el conflicte entre pagesos i pastors pel control dels recursos minvants mentre Egipte i Etiòpia han intercanviat amenaces militars per la construcció de la gran presa del Renaixement a Etiòpia i la gestió dels recursos hidràulics del Nil Blau. En tot cas l'advertència és clara: sense l'acció urgent que demana l'ONU el risc de conflictes vinculats al canvi climàtic serà cada cop més alt.

Crida l'atenció d'aquest informe el pes de l'Àfrica pel que fa al potencials conflictes, amb una particular presència de la sempre inestable regió del Corn d'Àfrica, no gens casualment vinculada al tràfic mundial de petroli, com passa també amb el Golf Pèrsic. La presència en l'informe de conflictes enquistats des de fa temps fa venir al cas el vell adagi diplomàtic que recorda que «no hi ha solució militar a un conflicte polític». D'alguna manera sorprèn l'absència en l'informe de determinats «punts calents» que previsiblement poden escalfar-se aquest any, com la qüestió nuclear a la península de Corea, o d'altres sempre candents com les disputes territorials al Mar del Sud de la Xina.

Certament, el canvi d'administració a Washington fa pensar que podem esperar un cert retorn al multilateralisme i també, la recuperació del lideratge dels EUA en determinats temes i regions del món, però malgrat això, tot fa pensar que aquest any seguirem encetant la secció de notícies internacionals dels diaris amb un ai al cor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook