17 de gener de 2021
17.01.2021
Diari de Girona

Cartes

17.01.2021 | 00:21
Cartes

Saus congela impostos i els
seus infants
Ricard López Agote Saus-Camallera-Llampaies
Ahir llegia a la premsa que l'equip de govern de Saus ha decidit congelar impostos per facilitar als seus veïns la vida en aquests moments difícils. Potser a algú li semblarà que aquesta és una bona notícia, però a d'altres ens sembla pura estratègia. Els impostos al municipi de Saus fa 14 anys que estan congelats amb finalitats purament electoralistes, i aquest és un dels motius pels quals no es poden fer inversions en el nostre municipi
La caldera de la llar d'infants va fallar l'any passat i aquest any ha tornat a fallar, per estar obsoleta. Se'n necessita una de nova, però la resposta de l'Ajuntament és que no hi ha diners. Igualment, la caldera de l'escola avui mateix ha fallat, en plena onada de fred,també per ser obsoleta.
La qüestió és que mentre l'Ajuntament s'entossudeix a no actualitzar taxes i impostos, som els veïns i veïnes els que veiem que no hi ha inversions en les infrastructures del nostre municipi. Mentre es congelin els impostos, el que es congelen són els nostres infants.
D'altra banda, la notícia també parlava de la subvenció concedida pel temporal Gloria, que m'agradaria corregir que no ha estat de 9 M de €, sinó de 9.155 €. S'havia sol·licitat una subvenció de 13.000 € i paral·lelament una altra de 10.001 € per unes cistelles de bàsquet tot i no tenir un equip de bàsquet al municipi.
I curiosament aquesta informació apareix ara a la premsa, ara que corre pel poble i per les xarxes una fotografia del nostre alcalde, Esteve Gironès, dinant el dia 24-12-2020 en un restaurant , amb 11 persones més de diferents grups bombolla, sense distàncies de seguretat ni mascaretes, després de fer-nos arribar a tots els veïns un recordatori que aquest Nadal no ens reuníssim amb la nostra gent estimada. És per quedar-se congelat.
La Roca Village
Carles Mallart Girona
Un meu amic empresari, de 35 anys, de la comarca de la Selva, el 5 de gener va anar a comprar uns regals a La Roca Village, i va comprar a quatre botigues sense limitacions i sense haver de demanar visita prèvia. Com que és molt xerraire, va preguntar a algunes dependentes de les botigues que el varen atendre que com ho portaven tot plegat. Alguna es va esplaiar tot dient: «Tenim molt d'estrès, estem desorientades, no sabem realment on som amb tants canvis. La gent sembla que ha perdut fins i tot la il·lusió de gaudir d'una tarda de compres. Que si limitacions, que si aforaments d'un 30 %, ERTOs, confinaments, controls dels Mossos... tot plegat porta a una situació d'estrès galopant».
Ell, que és molt charmant i que sap què és treballar dur, les va animar tot dient que la vida i el destí a vegades ens fan males jugades, però que tot passarà i tornarem a gaudir de tot. Llavors entra a una cinquena botiga. No hi havia clients, només dues noies atenent. I els diu: «Voldria aquella bossa verda d'aquella prestatgeria, la que val 80 €. La vàrem veure fa uns dies amb la parella i me laquedaria. Me la poden embolicar?». Resposta de la noia: «Té hora concertada?». «No, però veig que no hi ha ningú. M'ho pot fer? Sé que a la meva parella li faria molta il·lusió». «Em sap molt de greu però s'haurà d'esperar a fora una hora. L'apunto, i d'aquí a una hora l'hi vendrem». El meu amic, cansat, i que venia de llocs amb atenció immediata sense demanar hora, replica: «Miri, no em puc esperar. M'ho embolica o, si no, me'n vaig». I la noia: «Ho sento, normativa de la casa». «Doncs adeu», diu ell, i marxa. I quan ja era a 50 metres sent uns crits. Era la noia de la botiga, que reclamava la seva presència: «Ei, senyor, perdoni! Ja l'atendrem!». Ell accelera el pas, i en sentir els crits l'aturen dos guàrdies de seguretat. Ja tenim l'enrenou armat. Es van pensar que s'havia emportat alguna cosa sense pagar. Sense comentaris. Jutgin vostès mateixos la situació.
«Terra de telers»
eulàlia rodríguez pitarque Torroella de Montgrí
Al Cinema Montgrí hem pogut gaudir de la projecció de la pel·lícula Terra de telers (2020) del director Joan Frank Charansonnet i guió d'ell mateix i d'Alba López. A la primera sessió hi eren ells dos per presentar-la i l'actor que hi participa, Joan Massotkleiner.
A la presentació se'ns va parlar de la dificultat de fer cinema en català i de poder-lo estrenar a les sales comercials, tal com aquest projecte que va començar gràcies a una campanya de Verkami i que al final s'ha pogut fer realitat amb l'ajuda d'institucions com TV3 i d'altres.
El film explica com era la vida en una colònia tèxtil de la mà d'una nena que al 1923 té sis anys i com tota la seva vida transcorre en aquesta colònia, a la vegada que ve marcada per les circumstàncies històriques d'uns moments crucials i decisius. Terra de telers està nominada als Premis Gaudí a la Millor Pel·lícula.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook