M ai sabrem si el dia 6 de gener, al turó del Capitoli, va passar tot el que havia de passar, tot el que estava previst que passés, tot el que Donald Trump desitjava o imaginava que passaria. Aquesta gent que portava plànols dels soterranis del Congrés on es van refugiar els legisladors, que tenia indicacions per dirigir-se al despatx de Nancy Pelosi, que portava bagues per lligar de mans, o fins i tot els que portaven armes, va fer tot el que volia fer? ¿Va fer tot el que desitjava aquesta jove que es manifestava disposada a anar a un bany de sang? Què buscaven fer els coneguts extremistes que estan en la ment de tothom?
Mentre no sapiguem això, no estarem segurs de per què no va passar el pitjor. I no és bo tenir dubtes sobre per què no passa el pitjor, quan el pitjor és tan greu. Podem suposar que Trump només disposa del talent instantani per escriure un tuit i que arruïnar la democràcia d'un gran país exigeix altres prestacions de la intel·ligència. Podem pensar que aquest individu que es va posar un casc amb banyes potser tampoc estigui en condicions d'organitzar un pla consistent. Però fins i tot aquests talents han d'animar-se amb representacions de les seves metes. ¿Era el ridícul del que hem vist el que sostenia el seu entusiasme? Va ser això el que va sostenir el llarg viatge fins al Capitoli?
Algú ha dit de Trump que és un paio que fins els seus defectes són defectuosos. Potser el 6 de gener es va veure que és així fins i tot en el pitjor. Doncs el que vam veure va ser un cop d'Estat, encara que defectuós. La seva intel·ligència no està en condicions de veure que ell és un colpista perquè allò que, als seus ulls, no el qualifica com a tal és senzillament el caràcter defectuós del seu colpisme. Però intentar destruir els vots oficials de l'elecció presidencial, forçar el vicepresident a no convalidar l'elecció, sotmetre a coacció els legisladors, negar els recomptes oficials imparcials i rebutjar els veredictes judicials, tot això és senzillament la destrucció de l'ordre constitucional des del poder per mantenir-s'hi. El sentit més antic de cop d'Estat.
Però imaginem què hauria passat si el vicepresident Mike Pence hagués estat atacat, si Pelosi hagués estat neutralitzada, si Trump hagués proclamat l'estat de guerra, convocat l'exèrcit, paralitzat el procés electoral i intervingut al Congrés des del poder executiu. El 20 de gener no hi hauria relleu presidencial. El que hagués passat després, hauria quedat en mans d'un president amb milers de seguidors aclamant-lo als carrers. La capacitat de pressionar els governadors dels estats que no li van ser favorables hauria estat difícil de suportar. Després hauria tingut fàcil dir el que ha dit, que els violents eren antifes camuflats, com Hitler va dir que el Reichstag cremava pels comunistes.
Potser la violència física que es va exercir el dia 6, que només semblarà petita per a qui té llindars de brutalitat incompatibles amb la vida civilitzada, va ser mesurada per aquests rústics talents per generar una situació com la que he descrit, que lliurava al president una enorme capacitat coactiva de xantatge per torçar la voluntat d'aquells actors als que ja estava sotmetent a una pressió impròpia d'un poder constituït. Però pensar que això no és un cop d'Estat és d'estúpids. Al contrari. Aquest acte final qualifica retroactivament les actuacions anteriors, que es van realitzar a la vista de tothom ?-com aquella davant el secretari de l'Estat de Geòrgia- com encaminades a la mateixa finalitat que el motí del 6 de gener i permet considerar que l'actuació de Trump, des de la nit electoral, implica en la seva totalitat un ús inconstitucional de l'executiu, violentant els altres poders i anul·lant la seva independència. En el seu conjunt aspiraven a destruir la salut pública, generant la patologia central de l'Estat.
Només ens queda una esperança certa. La gent com Pelosi no sembla ser una aficionada. És de creure que sap el que es juga. La lluita entre el que representa Trump i el que representa ella és a mort. Si Trump aconsegueix mantenir-se en la política americana i aconsegueix un segon mandat, no quedarà res del tipus humà que Pelosi representa. Dona, combativa, obstinada, rigorosa, capaç de posar ferms als taurons de la Cambra, aquest tipus humà estarà en perill si Trump imposa la seva lògica. Perquè el primer que porta la gent com Trump és un canvi d'elits radical, i el primer que desapareixen són els personatges com ella, capaç d'anar contracorrent, però que poden i saben negociar, pactar, ser flexibles i unir voluntats.
És de suposar que seran conscients tots ells, inclosos alguns homes del Partit Republicà, que aquest cop la sort ha caigut de la banda de la democràcia, com deia Bo Rothstein en un article a Social Europe. La propera vegada hi haurà menys probabilitats que succeeixi així. Com sempre passa en aquests casos, qui decideixi aprofitar els milions de votants de Trump, fins i tot si fos ell mateix, treballarà des de l'experiència del que ha passat ara, millorarà les seves tàctiques i estratègies, i actuarà en escalada. El punch de Hitler de 1923 va semblar una mica ridícul, però va ser el punt de partida reflexiu que li va permetre no només reflexionar a la presó sobre els seus objectius, sinó tornar amb la perversa astúcia que el va fer vencedor.
Però això serà només el principi. Pensar que els mitjans de comunicació que han fet pujar Trump, que les organitzacions que des de Richard Nixon venen soscavant la democràcia americana, que els interessos de fabricants d'armes que han fet d'Estats Units un polvorí, que els fonamentalistes provida, que tantes i tantes corporacions que li passen fons, incloses les que dirigeixen les xarxes socials que viuen de la fanatització de la gent, per no parlar dels elements del Partit Republicà que donen suport a Trump de manera ?incondicional, pensar que tots ells ?aturaran el seu atac als valors democràtics, seria d'ingenus, i suposo que el rigor moral que caracteritza una part de la societat americana no caurà en aquesta debilitat.
El món espera d'ells que es prenguin molt seriosament l'amenaça i el perill de l'hora present. Altrament, hauran cedit la victòria a l'enemic senzillament perquè no seran capaços de reconèixer la veritat. I si alguna cosa ha demostrat Trump és que el primer que cal liquidar per ferir de mort a la democràcia és tota idea de veritat.
