23 de gener de 2021
23.01.2021
Diari de Girona

Vox, un autèntic perill per a la democràcia

23.01.2021 | 00:51
Vox, un autèntic perill per a la democràcia

Hem de procurar no desesperar-nos a causa del que estem veient, escoltant o llegint dia sí i l'altre també a la majoria dels mitjans d'informació de l'Estat espanyol quan fan referència a allò que diu i pensa la gent del partit ultradretà Vox. No sé si vertaderament ells mateixos es poden arribar a creure les barbaritats que vomiten, però sí que és ben cert que ho expressen lliurement i pública, ho victoregen i ho proclamen urbi et orbi. Creuen fermament que a tot l'Estat espanyol encara ha d'imperar allò tan suat d'Una Grande y Libre, tan propi de les forces de l'ordre atonyinadores espanyoles. Per a ells hi ha una sola nació que és indivisible, la seva. Res més. Pensen que el seu partit és l'elegit per Déu per recobrar el seu antic imperi colonial sense reparar en mitjans. Ells, que mai han fet res per defensar les llibertats i la democràcia, ans al contrari, ara s'aprofiten d'aquests drets per intentar assolir el suficient poder per tornar a segrestar-los quaranta anys més o indefinidament. Parlen de llibertat i no permeten a les dones avortar, ni que dos persones del mateix sexe que s'estimin puguin contraure matrimoni o que s'aculli migrants que fugen de la fam o que són perseguits a mort per règims totalitaris assassins. I, al mateix temps, pensen a reinstaurar el servei militar obligatori, il·legalitzar els partits independentistes, suprimir l'estat de les autonomies i convertir els seus idiomes en simples dialectes d'estar per casa. En canvi, recolzen, promocionen i subven?cio?nen allà on tenen responsabilitats de govern salvatjades com les curses de braus. Amb quina classe de poció s'enverinen aquests dirigents de la més radical extrema dreta espanyola per odiar fins a embogir tot el que exhali el més suau aroma d'autèntica llibertat, de democràcia o d'independència? A què ve estar posseïts de tant odi i tantes ganes de venjança? A què es deu aquesta malaltissa persecució i denúncies contra els legítims representants del poble català, de la seva cultura i de les seves institucions que l'única cosa a què aspiren és a viure en pau i poder decidir el seu futur lliurement i democràtica?

Les difícils condicions presumptament objectives en què, segons ells, viu el país, són ells mateixos els qui ajuden a crear-les amb els seus tendenciosos mitjans d'informació afins que no dubten a utilitzar les més vils i variades mentides, en realitat intoxicacions i demagògies de les més barates. Viuen i intenten fer viure tothom en una agitació constant, en una actitud vertaderament colpista. I el pitjor és que ho fan en ple carrer, com venint a dir que les institucions democràtiques no serveixen i que si a un parlament autonòmic se li acut aprovar una llei, immediatament la impugnen perquè creuen que el seu únic objectiu és desmembrar el país, el seu país. Diuen que és necessari sortir al carrer i despertar els dipositaris de la legalitat armada perquè actuïn i, si fa falta, afusellin vint i escaig milions d'espanyols com ja han advertit recentment, mentre que, al mateix temps, uns quants representants d'aquest estament, alguns a la reserva i altres en actiu, envien al seu rei un missatge d'avís gens subliminal. Si això ho fan a plena llum del dia, què no farà aquesta caterva des de l'obscuritat de les cavernes on habiten i conspiren lliurement i impune?

Però el problema no només és latent a l'Estat espanyol amb Vox, prové de la majoria de les democràcies europees on els partits de la l'extrema dreta, rejovenida en molts casos, superen per la dreta les formacions conservadores tradicionals. Aquests partits xenòfobs i euròfobs, igual que Vox, amb qui mantenen constants i estrets contactes, basen el seu discurs dient que cal aplicar solucions simples a problemes complexos. Solucions que, malgrat ser farsanteries pures, creen il·lusió i falses esperances a importants segments de la població europea que, per raó a l'endèmica crisi econòmica que tots patim, cada dia veuen empitjorar les seves condicions de vida. En estar desencisats dels polítics professionals, dels partits que representen i àdhuc de les institucions, s'agafen a un ferro roent com a última esperança.

Aquest és el camp abonat on Vox aplega molts vots. Si els partits tradicionals europeus continuen sense donar respostes satisfactòries a la ciutadania i a curt termini no recuperen l'espai electoral que tan irresponsablement han dilapidat, la veritat és que a tots plegats ens espera un futur no gaire benaurat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit