L'any 2005 el filòsof australià Glenn Albrecht va encunyar el terme «solastàlgia» per descriure l'angoixa, aflicció, desolació, nostàlgia o estrès provocats per desastres ecològics com el canvi climàtic global, boscos cremats, extinció de plantes o animals, contaminació, sequeres, etc. L'any 2015, la revista mèdica The Lancet, en un article modèlic, descriu com el canvi climàtic i els problemes ecològics impacten negativament en la salut i el benestar de l'ésser humà. És a dir, els desastres naturals i la incertesa que genera el canvi climàtic no només assolen poblacions, ecosistemes i terres de conreu, també poden provocar trastorns psicològics. Per tant, la primera conclusió que cal tenir en compte és que protegir el planeta també es protegir la nostra salut mental.
Les societats que estan estretament vinculades al seu entorn són més susceptibles a l'hora de patir aquests trastorns psicològics. Per exemple, els grups que depenen fortament de l'agroecosistema són considerats particularment vulnerables. Hi ha molts exemples a l'Àfrica, on comunitats agràries han perdut recursos vitals a causa del canvi climàtic. Automàticament això implica que el nombre d'ecorefugiats augmenti en tot Àfrica en els últims anys.
La solastàlgia tendeix a afectar menys les poblacions més riques. És lògic, les famílies benestants poden mudar-se, reconstruir les seves cases o repoblar els seus cultius.
No és estrany, doncs, que en boca de cada vegada més experts hi ha l'expressió «trastorn per dèficit de naturalesa». Estem parlant del sentiment que t'envaeix quan notes que el teu entorn habitual està desapareixent. És això que sents quan el bosc en el qual jugaves s'incendia o pavimenten aquell parc i el converteixen en un pàrquing o les antany meravelloses cales de la Costa Brava es converteixen en un menyspreable conjunt d'apartaments, botigues i carreteres que durant unes poques setmanes s'abarroten de persones.
No voldria acabar aquesta alerta sense referir-me breument al concepte de «refugiat climàtic» (oficialitzat per la Unió Europea el maig de 2018). S'esmenta que prop de 26 milions de persones es veuen afectades cada any per inundacions, sequeres o tempestes a tot el món. Aquests episodis han fet que moltes persones s'hagin quedat sense casa o terres de conreu.
La solució es troba en el present i es diu prevenció, i sense aquesta la factura psicològica dels desastres naturals serà alta.
