28 de gener de 2021
28.01.2021
Diari de Girona

El risc de les ajudes europees

27.01.2021 | 23:53
El risc de les ajudes europees

El coronavirus està tenint un impacte molt gran en la majoria de les societats occidentals. Un cost duríssim en vides, en la salut de moltes persones i en l'economia de moltes famílies. Al llarg d'aquest any de pandèmia, moltes persones s'han quedat sense feina, moltes altres es troben en un ERTO i molts negocis han hagut de tancar o estan a punt de fer-ho. Hi ha sectors econòmics que no han pogut treballar durant un any mentre les despeses continuaven arribant. La restauració, el turisme, el transport, el comerç, la cultura, l'oci, el sector dels esdeveniments, fires, etc. En alguns països, aquests sectors han tingut ajudes importants que faran que puguin continuar la seva activitat quan això s'acabi. En d'altres països, com el nostre, això no ha estat així. Estan suportant un impacte devastador gairebé sols, mentre altres sectors continuen amb una certa normalitat. Aquesta diferència és duríssima ho mirem com ho mirem.

Simplificant-ho una mica, la majoria de les grans multinacionals no només no han perdut diners, sinó que n'han guanyat durant aquesta pandèmia. Les farmacèutiques, les grans multinacionals de l'alimentació, els gegants energètics, etc., mentre que la majoria de perjudicats han estat els petits i mitjans empresaris, els autònoms i molts treballadors.

A diferència de la crisi anterior, la Unió Europea i els estats que en formen part han mobilitzat recursos econòmics per intentar revertir aquest impacte. Són els coneguts com a Next Generation UE. A Espanya li corresponen 140.000 milions d'euros, dels quals 74.000 milions són ajudes directes. Unes ajudes que haurien de servir per ajudar els sectors més afectats i per alhora modernitzar i fer més competitius aquells sectors que han quedat tocats. Això és la teoria i el sentit comú.

A la pràctica, veiem amb dolor com sembla que la història serà ben bé la contrària.

Els qui més es mobilitzen són les grans empreses de l'IBEX, aquelles multinacionals que es mouen molt bé a l'entorn de les publicacions del BOE i que saben defensar els seus interessos davant el poder polític. Tot sembla indicar que seran els que menys han patit la crisi els que més es beneficiaran de les ajudes europees. I com pot ser això? Bàsicament, per dos motius:

Un, pel funcionament sistèmic de l'economia espanyola. Hi ha tota una sèrie d'empreses paràsites que viuen del BOE. És el que anomenem col·loquialment les empreses del «Palco del Bernabeu», aquelles que saben crear empreses per guanyar concursos, licitacions i subvencions i que en situacions com les que venen són les que es mouen millor. Un mal endèmic del país que sembla que no sabem deixar enrere mani qui mani. Aquests tipus d'empresa saben presentar projectes, presentar-se a concursos independentment del sector en qüestió.

L'altre motiu són les línies prioritàries de subvenció: que bàsicament són el canvi climàtic i la transformació digital. Òbviament, no seré jo qui discuteixi la importància d'aquests temes, però potser estaria bé subvencionar i modernitzar els sectors més afectats per la pandèmia, no? No seria el moment de modernitzar i fer més sostenible el sector turístic? No estaria bé adaptar el comerç a l'era digital? O estructurar la indústria cultural? Doncs no. Els principals candidats a rebre ajudes són aquells que més benefici han fet durant aquest període de pandèmia: les energètiques i les multinacionals digitals.

No és casual que des que es van anunciar aquests milers de milions han proliferat macroprojectes eòlics fets per multinacionals energètiques que esperen acaparar tota les ajudes europees. Unes «ajudes» que aquestes empreses no necessiten. S'en diu «especulació» o negoci. I a sobre, a costa del nostre patrimoni natural i paisatgístic. Fent encara més difícil la recuperació de sectors com el turístic, que veuran com el seu principal patrimoni es veurà innundat per una indústria mastodòntica.

No seria més sensat subvencionar l'autoproducció i consum d'energia sostenible? No seria més sensat ajudar els que sense fer res de dolent han acabat pagant els plats trencats? No seria més sensat excloure les empreses i els sectors que no han perdut quota de negoci en un moment en què moltes altres han vist com els ingressos desapareixien?

Certament, les ajudes també van vinculades a processos participatius, a l'inclusió social i als valors europeus, però ja veiem com es pot complir l'expedient en aquests casos sense cap mena de problema.

En fi, no soc gens optimista amb la gestió d'aquests fons i em temo que serviran més per industrialitzar els nostres espais naturals i destrossar el nostre paisatge que per fer una economia més robusta i moderna adaptant al futur els sectors que més han patit aquesta crisi. Espero equivocar-me.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit