Després de moltes voltes, aquest 14 de febrer, dia dels enamorats, celebrarem les pròximes eleccions de Catalunya. Aquest dia, els catalans i catalanes de bé, sortirem en massa per anar al col·legi electoral més proper i viure, amb emoció, una cita ineludible, un dia que ha de ser històric per la nostra democràcia. També és cert que hem tingut tantes jornades històriques per a la nostra estimada democràcia durant els darrers anys, que potser molts ja comencem a estar una mica empatxats de tanta collonada. A veure, no és que no siguem fervents defensors de la democràcia, no és això -un sistema en què perden per igual tant els que voten com els que no, és el millor exemple de democràcia que podríem aspirar a tenir-, el que passa és que de tant exercir-la de manera tan intensa darrerament, ens està començant a relliscar un xic esquena avall. És com guanyar la Champions moltes vegades seguides (tres, per exemple); l'aficionat ho viu amb eufòria irrefrenable la primera, amb alegria inesperada la segona, i amb un menfotisme quasi insultant la tercera, fins al punt de revestir la fita d'una normalitat que acaba desvirtuant l'innegable esforç que sempre suposa guanyar-la. Dono fe, per si hi ha gent que això no ho ha viscut mai.

Amb la democràcia està passant el mateix; hem estat tan bons demòcrates durant els últims anys, hem excel·lit tant l'exercici democràtic, ens hem omplert tant la boca amb la paraula «de-mo-crà-cia», i hem confiat tan cegament en els seus representants a canvi de res per acabar sempre al bell mig de la terra de les promeses incomplertes, que ara, tal com va tot, la cosa sembla que perd pistonada. No defallim! Encara que en algun moment puguem sentir-nos més reaccionaris, hem de mantenir l'esperit. No passa res, tothom hi té cabuda en un sistema que et permet dir una cosa i després fer la contrària com si res, o ocupar càrrecs d'alta responsabilitat a gent que no hi toca. Hem de ser inclusius i tolerants! A més, aquests mateixos que la dirigeixen, tot i fer la sensació, sovint, que no s'assabenten de res, en veritat ho donen tot per la causa; és cert que fa temps que ens ho prohibeixen tot per això de l'apocalipsi covid, però a canvi podrem anar a mítings i a votar sense perill, perquè, de la mateixa manera que Gila ho feia amb l'enemic el dia D, signaran una treva amb el virus.

Però sempre hi ha qui res li va bé; que si eleccions telemàtiques, que si una llei electoral més representativa... A veure, per canviar-ho tot a un sistema de vot més modern, pur i directe que afavoreixi una representativitat real de la ciutadania, encara no estem preparats; a dures penes sabem gestionar pandèmies o vacunacions! I per fer-ho malament, ja estem bé com estem. Ara no toca. Ja vindran temps millors per provar coses hippies. El pròxim dia 14, tots a votar amb un gran somriure sota la mascareta. Perquè ser demòcrata en temps de covid, és el millor que hi ha.