02 de febrer de 2021
02.02.2021
Diari de Girona

Guerres i població

02.02.2021 | 00:08
Guerres i població

Quan les nacions-estat modernes emprenen una guerra, sovint ens angoixem perquè no encertem a comprendre quina n'és l'autèntica causa, ja que rarament falten explicacions plausibles per escollir. Els llibres d'història són plens de detalls de guerres iniciades per controlar recursos naturals, mà d'obra barata, rutes comercials o mercats de masses. Els conflictes dels imperis recents poden ser lamentables, però no són inescrutables. Les guerres antigues no aconseguien els seus efectes reguladors principalment per les morts als combats. Les baixes no afectaven l'índex d'increment demogràfic, ni tan sols entre les nacions que practicaven formes industrialitzades de matar. Les desenes de milions de víctimes de les batalles del segle XX només constitueixen una lleugera vacil·lació en l'empenta de la corba de creixement. En el punt culminant de la Primera Guerra Mundial i la lluita contra la fam, la correlació entre la població projectada a Rússia i la població real diferia únicament en uns punts percentuals. Una dècada després, la corba dels habitants ja es corresponia amb la prevista. Un altre exemple: a Vietnam, tot i la intensitat dels combats dels anys seixanta del segle passat, la població va augmentar sense interrupció. El que es modula amb les guerres és el poder o el domini, no la població. I amb les pandèmies, ni tan sols això.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit