Històricament l'ésser humà ha viscut a remolc de la natura, d'ella depenia el seu modus vivendi, que consistia a proveir-se d'aliments que subministrava o li prenien, fruits, animals, ocells, peixos.

El més important era aconseguir menjar perquè totes les vides inclús la dels animals estaven subordinades a la pitança i al sopluig.

Com que l'ésser humà ha conviscut íntimament vinculat a la bondat de la natura, sabem d'ella moltes coses, no totes, i amb el pas del temps els homes de camp han après quins mesos són els favorables per sembrar patates, per fer la verema, per plantar els arbres, per caçar, fins i tot per anar a plegar caragols.

L'any passat vaig publicar un article parlant de la creença universalment estesa sobre els anys de traspàs o bixests, com ho va ser el 2020. (Que un any sigui bixest respon a una qüestió matemàtica i el lector, si li interessa, pot trobar l'explicació a l'enciclopèdia del s. XXI anomenada Wikipedia). Els anys de traspàs són aquells en què el febrer recupera un dia, en té 29, són anys tinguts popularment com de malastruc.

Vist com s'ha comportat l'any passat (el temporal Gloria, 20-23 de gener, la covid-19 al mes de març prorrogant-se tot l'any amb totes les seves conseqüències sanitàries i econòmiques i la gran crisi del turisme i del comerç) podríem pensar sense cap rigor científic que efectivament el calendari hauria de situar aquest dia de reajustament a un mes que en tingui 30 i deixar en pau el febrer.

Joan Amades recull llegendes populars en El costumari català, molt ric de reflexions convertides en dites populars, refranys, sentències, adagis, aforismes, parèmies, relacionats amb els mesos de l'any i el que signifiquen pel pagès i pels ramaders. També Amades va prestar atenció als canvis lunars i a les quatre estacions de l'any. No sols eren els agricultors els interessats a desxifrar els misteris de la natura, regles, cicles i anticipar-se als seus capricis que podien malmetre les collites, també molts oficis a l'aire lliure depenien del bon estat o mal estat del temps.

Res sorprenent que en l'origen de la Filosofia a la ciutat de Milet, els primers cosmòlegs, Tales, Anaxímenes i Anaximandre, fossin uns atents estudiosos de la natura perquè posseïen propietats agrícoles. Entendre el món per dominar-lo, per preveure la seva acció sobre els conreus i el bestiar.

Els dos mesos més antipàtics fins diria que odiats per incomprensibles i capriciosos són el febrer i el març. L'abril tampoc és massa estimat atès que està sotmès a capricis desagradables que lesionen els interessos de la gent del camp; també, si la Setmana Santa cau en aquest mes el mal temps fa desistir la gent de sortir de viatge o de llogar cases rurals. L'abril és impredictible, però més benigne, com ho són la resta de mesos del calendari. L'article justifica el desdeny popular contra els mesos de febrer i de març.

En algunes comarques catalanes, segons Joan Amades, els ancians provectes conten als nets que el febrer, abans, tenia trenta dies; era un mes alegre, transitable i ben situat en el calendari. Feia de pont entre l'hivern i la primavera, però el gener i el març li manllevaren un dia. El febrer, confiat, els el prestà temporalment amb la condició que l'hi tornessin, però ni el gener ni el març varen complir la promesa i ara en tenen 31 i el febrer, 28. De la ràbia que prengué de veure's robat, li ve el ser tan dolent, imprevisible i de mal passar.

El refranyer pràcticament no té dites amables per a aquest mes: «Pel febrer, un dia al sol i un altre al braser», «El febrer, avergonyit, es tapa la cara i surt de nit», «Si el febrer riu, lo fred reviu», «La neu de febrer, marxa com un gos llebrer», «Pel febrer, tapa't bé»; «Febrer plujós, cara de gos», «L'aigua del febrer escalda l'oliver»; «Quan trona pel febrer, tremola el vinyater», «El febrer de cap o de cua l'ha de fer», «El febrer és traïdor, borrascós i gelador».

Un catedràtic de Metafísica, de nom Jaume, en homenatge al filòsof vigatà Jaume Balmes, exposà més d'un cop una teoria sobre la condició humana relacionada amb el clima, la geografia i els mesos de l'any. Assegurava que el febrer i el juliol eren propensos a la revolta i a les grans commocions socials de tota índole, pel fred glacial o per la calor sahariana. El que explicava ens sonava com música celestial, però creia que era molt important i formatiu. La revolució russa va ser el mes de febrer de 1917 i és coneguda com la Revolució de Febrer. Corria la brama que la càtedra de Metafísica de la universitat l'havia guanyat per franquista, no pels seus migrats mèrits acadèmics.

Si sento a parlar del 23 de febrer, el dia que en Tejero intentà un cop d'estat, penso si el professor tenia raó. Molts anys després el vaig visitar a Viladrau, on sojornava a l'estiu. Es recordava de mi i em va portar a veure uns castanyers frondosos en un pendent ombrívol. Taciturn, desanimat, musti, prematurament envellit. Va parlar molt i em digué que la metafísica és esmunyedissa, fa patir, millor que no m'encaparri amb ella i l'aparti del cap, perquè no proporciona cap gratificació. He seguit el seu docte consell i he procurat no despenyar-me pels lliscosos vessants de la Metafísica.

Li vaig recordar la seva teoria del mes de febrer. Se sentí complagut i em preguntà si hi creia; com que el vaig notar ensopit, malmirrós i abatut, li vaig dir que sí.

- És la idea millor elaborada de la meva vida.

Ànims i que tinguem sort!