En les últimes setmanes hem sentit molt a parlar del futur baixador del TAV a l'aeroport de Girona, que, després d'anys adormit, s'ha convertit en una de les propostes estrella de la campanya després que el Ministeri n'hagi licitat, finalment, l'estudi informatiu. El problema és que aquest pas arriba amb molt de retard i no és garantia de res: es tracta només d'un estudi informatiu, que no compromet a res i que, en tot cas, encara pot trigar molts anys a convertir-se en realitat. En aquest sentit, fan bé les organitzacions gironines de prendre's-ho amb escepticisme.
El que cal, però, és que la nova estació d'alta velocitat, si s'acaba construint, vagi acompanyada d'un pla estratègic i de mobilitat. Cal saber cap a on volem anar. En un moment en què el nombre de passatgers que arriba a Girona no deixa de caure, i en què també està pendent l'ampliació de l'aeroport del Prat, cal que l'aeroport defineixi molt bé com es connecta i com vol créixer. Aspirem només a ser la «quarta pista» del Prat i derivar cap allà el passatge? Volem captar viatgers de la Catalunya Nord? Reforçar les mercaderies? Cal tenir-ho clar. Sense un pla estratègic al darrere, corre el risc de convertir-se en una obra faraònica infrautilitzada, una oportunitat desaprofitada. El totxo pel totxo. I això no ens ho podem permetre.
