El proper dia 14 tenim les eleccions al Parlament de Catalunya, i un dels temes de campanya és atribuir la culpa d'aquesta data a algú. Com en tot, és fàcil carregar la responsabilitat als altres, i en aquests altres hi cap tothom, en funció del punt de vista de cadascú. Des del president Torra, per no convocar eleccions quan podia, fins a la majoria parlamentària per no ser capaç d'elegir un nou president, acabant pel PSC, a qui s'atribueix la voluntat de no ajornar els comicis. I al TSJC, és clar, per haver mantingut la data.
És fàcil, fins i tot còmode políticament, atribuir la decisió del TSJC a una voluntat del poder judicial d'intervenir en la política catalana. Però una vegada més, ens trobem davant de la judicialització d'un assumpte que, n'estic segur, els mateixos jutges són els primers que no voldrien haver de resoldre. Ara bé, com es pot evitar, aquest control judicial? Doncs legislant perquè no sigui necessari. Les Corts Generals han tingut deu mesos per modificar la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), per habilitar mecanismes que donin resposta a situacions com l'actual, però no ho han fet. I això que en plena primera onada de la pandèmia ja es van haver de suspendre les eleccions basques i gallegues.
A banda d'aquesta opció, però, també hi havia la possibilitat de legislar per part del Parlament de Catalunya. És cert que, en tan poc temps, resulta complicat aprovar una llei electoral catalana que els partits no han aconseguit consensuar en 40 anys de democràcia. Però, això no obstant, sí que haurien pogut acordar una normativa limitada, sense entrar en el nucli més conflictiu, que provisionalment continuaria regit per la LOREG com fins ara, tal com ha explicat en diverses ocasions el professor de Dret administratiu de la UdG Josep Maria Aguirre.
Ara ja és tard, evidentment, però de cara a la propera legislatura és imprescindible que s'abordi d'una vegada per totes l'aprovació d'una legislació electoral catalana. No és raonable que, després de dotze legislatures, el Parlament de Catalunya hagi estat incapaç de consensuar una normativa electoral pròpia. De propostes n'hi ha hagut moltes, però un possible consens es podria trobar en un model mixt, similar a l'alemany, que permetés alhora garantir la proporcionalitat dels vots i la representació directa en districtes uninominals, com els comarcals, que permetrien als electes retre comptes directament davant dels seus electors. Si a més s'hi afegissin les llistes obertes, o almenys desbloquejades, en què fos possible prioritzar candidats directament per part de la ciutadania, segur que els partits escollirien en les candidatures les persones més aptes i no simplement les més fidels al partit.
Potser això és demanar massa, però dotar-nos d'una legislació pròpia és un deure. Si la resta de comunitats autònomes han estat capaces d'aprovar la seva llei electoral, a Catalunya també ha de ser possible. I ja que es farà tard, esperem que s'hagi après la lliçó i s'aprofiti per preveure solucions davant de situacions com l'actual. No es pot tenir una normativa electoral perfecta, perquè mai serà a gust de tothom. Però ha de ser possible que el nostre país superi la política de blocs i que sigui capaç de consensuar una eina bàsica com aquesta de cara al futur. Depèn del nou Parlament fer-ho possible.
