Els primers dies de campanya electoral feia la impressió que la guerra de declaracions i contradeclaracions era només entre els dos blocs institucionalitzats a Catalunya des de fa anys. Les acusacions anaven únicament de l'independentisme al constitucionalisme i a la inversa. Els partits independentistes es respectaven i semblaven tenir por de llançar-se els plats pel cap, quan tothom sap que és el que han estat fent sempre, especialment els últims mesos. També de tothom és sabut que la gran batalla electoral és entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras (aquest últim encarnat en la figura del vicepresident en funcions de president). A Esquerra sempre li passa el mateix; quan assaboreix la victòria, Junts -o Convergència en el seu temps- l'avança al darrer esprint. Junqueras ho ha vist clar i ha pensat que la corrupció el podrà ajudar en la cruenta batalla. «Si Borràs milités a ERC, hauria d'haver renunciat a ser candidata», va dir el líder republicà, obrint la capsa dels trons, aixecant la llebre de la corrupció i provocant una allau d'acusacions creuades. Però s'equivoca perquè no li servirà de res. A Junts, com ja li passava Convergència, no l'afecta la corrupció. Cap vot passarà de Puigdemont a Junqueras; ni tan sols cap elector deixarà de votar Junts per això. A la dreta, la corrupció mai li ha fet ni una esgarrapada a la camisa. Ara no serà el primer cop.
