En unes eleccions el normal és fer balanç de la tasca del govern sortint. Desgraciadament aquest balanç no és present ni als mitjans, ni als debats electorals. Tots parlen del que ha fet Illa al ministeri (cal parlar-ne òbviament), però de la tasca del govern català poca cosa. Podria ser perquè tothom és conscient que el govern català a part d'intentar afrontar la pandèmia des del punt de vista sanitari (amb encerts i errors normals ja que no teníem experiència prèvia) ha fet ben poc més enllà de protagonitzar una baralla pública que ha anat pujant de to entre ERC i JuntsxCat. Però també és perquè fan servir el victimisme per robar-nos el debat democràtic. Jordi Pujol va convertir la crisi de Banca Catalana en un problema de Catalunya, Mas ens va dir que Espanya ens roba i ara ens diuen que Espanya ens reprimeix però amb aquests enganys, creant un fals enemic exterior, el que ens han robat és el debat polític. Han aconseguit desviar l'atenció, enganyar-nos amb què la independència la teníem a tocar, que tothom ens rebria amb els braços oberts o que tot estava a punt, per furtar-nos el debat democràtic i mentrestant la societat catalana ha anat lliscant cap avall, hem perdut empreses, impuls, ambició i ens han dividit com a societat, avui es fa difícil un diàleg democràtic entre molts amics i familiars.

La victòria de Biden representa que els EUA han decidit afrontar la divisió de la societat però també el retorn al multilateralisme. En pocs dies els EUA han retornat a l'OMS i a la cimera del clima i Biden ha parlat amb Putin del control d'armes nuclears. Molts agraïm aquest canvi perquè els acords són el camí civilitzat per avançar cap a una societat millor. El multilateralisme a Catalunya representa un govern que cregui en el federalisme a tots nivells a Catalunya, Espanya i Europa. Necessitem un govern de Catalunya que participi en els òrgans de cogovernança a Espanya per defensar els interessos de Catalunya amb lleialtat amb les altres CA. Ximo Puig, en un acte amb Illa, recordava que quan el ministre Ábalos va venir a Barcelona per impulsar el corredor mediterrani, el president Torra no hi havia d'assistir. Hi havia Ximo, l'empresariat català i valencià i empresaris i polítics de Múrcia i Andalusia però no el president de Catalunya. Deia Ximo que ell es va sentir abandonat i afegia que això només afeblia el projecte. Ara que Iceta acaba d'entrar al govern, és raonable pensar que impulsarà la implementació del federalisme i molts voldríem participar-hi, no quedar-nos-en al marge. En aquestes eleccions també es dirimeix si volem un projecte de país tancat sobre si mateix (victimista) o cooperatiu.

Alguns fets d'aquest dies donen pistes rellevants sobre algunes candidatures. Fa poc es va aprovar al Parlament europeu una moció de condemna a l'assalt al Capitoli per part dels seguidors de Trump per intentar revertir el resultat de les eleccions. Els grups parlamentaris que recolzen l'actual comissió van votar a favor. Els diputats de JuntsxCat amb Puigdemont al capdavant, que són parlamentaris no inscrits (no condicionats per ningú), es van abstenir. Amb el victimisme també amaguen la veritable ideologia, la que els va portar a no condemnar l'assalt. Em sorprèn que catalans que rebutgen Trump, es deixin seduir per Puigdemont i votin JuntsxCat. També aquests dies Borràs ha dit que si guanyen no contractaran empreses de l'Ibex-35. Volen mostres més clares de populisme de dretes? També fa pocs dies al parlament espanyol es va votar el decret del govern sobre els fons de recuperació de la UE, una votació important perquè d'ella depenia que els fons es lliuressin d'immediat o es retardessin. La votació va sortir endavant per l'abstenció de Vox. ERC, que havia votat els pressupostos i se suposava aliat del govern, va votar en contra mentre PNB i Bildu, votaven a favor. La conseqüència és òbvia, ERC no és un soci fiable. Sembla que els importava poc que s'endarrerissin els fons europeus, un tema vital per a la recuperació d'Espanya i Catalunya. Parlen de negociació però un element important en una negociació és que les parts es respectin i tinguin confiança però amb accions com la de la votació que comento la confiança queda molt tocada.

Enfront de la crisi del 2008 la resposta de la UE va ser l'austeritat que tantes penúries va portar. Davant la crisi provocada per la pandèmia la UE ha respost amb solidaritat (lluny de l'austeritat) i amb una Merkel que ha canviat la seva postura i ha defensat els fons de recuperació que són un tren que ens pot portar a modernitzar els país i fer-lo més sostenible. En aquest moment hauríem de dedicar una gran part dels nostres esforços a aquesta tasca, hauríem de posar aquesta tasca al centre de la nostra activitat de govern amb la complicitat de la societat. Per això necessitem un govern que ?governi per a tots i uns pressupostos aprovats per majories àmplies, necessitem un equip que sigui capaç de teixir acords el més amplis possibles tan internament al si de Catalunya (al Parlament i amb els agents socials) com al si d'Espanya amb projectes compartits per diverses CA.

Desitjo i espero que el nou govern que sortirà del 14-F ho tingui clar i no deixem passar el tren amb baralles de família, no treballant adequadament el suport parlamentari i dels agents socials o tancant-nos la porta a coordinar els projectes amb les diferents CA o el conjunt d'Espanya.