Fa un mes, en un article publicat aquí mateix, vaig comentar que la demarcació de Girona és la única a tot Catalunya que està, ara per ara, lliure d'aerogeneradors però que el nou decret de la Generalitat, que ha eliminat determinades restriccions d'instal·lació de parcs eòlics, obria una finestra d'oportunitat per als projectes aturats durant deu anys.
I vet aquí que el Diari de Girona va informar, fa poc, que estan projectant un parc eòlic marí al golf de Roses. Estem als primers passos d'un camí, que sempre és llarg i feixuc i que sovint acaba en no-res. De moment es va fer una presentació als ajuntaments, Consell Comarcal, pescadors i entitats ecologistes. Tot això abans d'iniciar la tramitació. Diríem una mena de tempteig de l'empresa promotora (BlueFloat Energ) per a mesurar el grau de rebuig que el projecte pot generar a les administracions i a la societat civil implicades. Si es preveu molt elevat, segurament invertiran en un altre lloc on tot pugui ser més fàcil. És la mateixa història de sempre: obrir molts melons per només menjar el més dolç. A més, el mar té un avantatge evident: no hi ha títol de propietat de les parcel·les marines i per tant ni han de discutir amb els propietaris ni endegar complicats processos d'expropiació.
Ara per ara es desconeixen tant el número d'aerogeneradors com la localització exacta del parc, sempre en zona de veda de la pesca. Per tant, només puc comentar els primers arguments favorables que ha donat la promotora, segons notícies del Diari. En destaco quatre: busca posicionar l'Empordà com a punt de referència en la lluita contra el canvi climàtic a Catalunya, evitarà ocupar espais terrestres i, per tant, serà «menys invasiu», contribuirà a la regeneració dels ecosistemes marins i a la biodiversitat i, finalment, generarà un nou atractiu turístic.
Personalment demanaria una mica de solidesa en les argumentacions que han avançat. En primer lloc, és evident que si el parc és marí, per pròpia definició, no ocuparà espais terrestres. És com dir que si és vermell, no és blau; cau pel seu propi pes. Encara que no és del tot veritat perquè necessàriament hi haurà instal·lacions terrestres (estacions, subestacions i línies noves per l'evacuació de l'energia) però serà una superfície relativament petita.
Està bé ser un referent a la lluita contra el canvi climàtic, però els 500 MW previstos a la primera fase són menys dels que ja hi ha instal·lats a la Terra Alta. I com a expert en la matèria, no acabo d'entendre això de la regeneració dels ecosistemes marins: si se situa el parc en zona de veda de pesca, l'ecosistema no necessita aerogeneradors per a regenerar-se; i suposo que els ultrasons i infrasons associats a aquesta mena d'instal·lacions no ajuden precisament la fauna marina.
Però l'argument que trobo més insòlit és dir que el parc eòlic serà un nou atractiu turístic. O sigui que centenars de milers de turistes que ara no venen al golf de Roses perquè només té aiguamolls, acudiran en massa a contemplar els aerogeneradors (caldrà que tinguin bona vista ja que estaran entre 10 i 22 quilòmetres de la costa)?. Si això fos cert, podríem pensar a construir una central tèrmica dins del temple de la Sagrada Família i aprofitar l'agulla central per fer sortir la xemeneia (els japonesos es tornarien bojos) o bé construir una nova Venècia als aiguamolls de l'Empordà, amb vaporettos amunt i avall i gondolers cantant sardanes mentre apropen els turistes als grans hotels.
Bé, em podeu titllar d'agosarat però la idea és la mateixa: ja que es destrossa un paisatge introduint-hi un element d'artificialitat, fem de la necessitat una virtut i ho convertim en un recurs turístic. L'argumentació no s'aguanta: algú pot arribar a pensar que un golf de Roses ple d'aerogeneradors pot cridar més l'atenció que un paisatge verge? O potser es vol inventar un turisme catastròfic, que cridi l'atenció per modificar els valors naturals en recursos turístics industrials?
Estem al principi d'un llarg i complex procés que pot portar, en un termini mínim de cinc anys, que Parc Tramuntana produeixi energia elèctrica al golf de Roses mitjançant aerogeneradors marins flotants. En el camí sentirem tota mena d'arguments a favor i en contra. És el que passa sempre en tots els projectes. Goso demanar que les aportacions siguin lògiques i raonables; intentar ressaltar la bondat d'un parc eòlic dient que és un recurs turístic, francament ho trobo molt feble.
És evident que cal impulsar les energies renovables, però no de qualsevol manera ni amb qualsevol justificació.
