Som a la recta final de la campanya electoral catalana. Totes les enquestes pronostiquen un empat tècnic entre les tres forces polítiques majoritàries. Però manca l'esforç final i la darrera setmana, per la qual cosa qualsevol ensopegada o una declaració equivocada pot alterar el resultat final.
No hi ha dubte que Salvador Illa ha estat el gran animador d'aquests mesos de gener i febrer. És el centre de totes les crítiques dels seus oponents. Cal destacar de la seva campanya dos qüestions interessants: trencar amb els dos blocs existents al Parlament de Catalunya i rebaixar el sou del president un 30%. El candidat socialista és un home de gestió, allunyat de les proclames sensacionalistes i que toca de peus a terra. Molts ciutadans estan tips d'una dialèctica abrandada que porta només a la frustració. Les enquestes li atorguen entre 30-35 escons -tot doblant de llarg els resultats de Miquel Iceta-, la qual cosa vol dir que el canvi de cap de cartell era necessari. Ha manifestat que pretén governar amb els comuns de Jéssica Albiach, però no ho tindrà fàcil. S'haurà de veure si és capaç de formar un govern en minoria amb la complicitat d'altres forces polítiques.
A ERC li pot succeir el mateix de fa quatre anys. La història pot tornar a repetir-se. La formació republicana sortia com a gran favorita i a la campanya electoral perd pistonada. Pere Aragonès no s'imposa en les enquestes. Ara mateix li atorguen entre 29-32 escons, la qual cosa pot situar-los una altra vegada en tercera posició. Han estat taxatius a afirmar que no pactaran amb el PSC. Si és així, el seu marge de maniobra és mínim. Ni la sortida de la presó d'Oriol Junqueras ha revifat els republicans que continuen mantenint a les llistes càrrecs i responsables del partit molt mediocres per tal de dirigir un país amb una crisi sanitària, econòmica i social molt important.
Per la seva banda, JxCat ha guanyat punts al llarg dels darrers dies. Repeteix la conducta que portà un desconegut Quim Torra a la presidència de la Generalitat. Els de Puigdemont no amaguen que el seu objectiu és repetir els lamentables episodis de l'1 d'octubre. Malauradament només serviren per portar violència als carrers, dividir la societat catalana i paralitzar la política a casa nostra amb una colla de polítics i activistes presos. Laura Borràs només sap parlar d'independència i poca cosa més. Forma part d'una candidatura amb gent de dretes i d'esquerres que busca contínuament l'enfrontament amb Espanya. Tractaran de tensionar el país entre bons i dolents. Mentrestant, hauran de cercar una cara nova en cas de guanyar les eleccions perquè la imputació de Borràs de ben segur la portarà a la inhabilitació. Serà una màrtir més del procés. Això sí, amb un bon sou vitalici.
Possiblement la carrera entre aquestes tres formacions acabi amb una foto finish. L'abstenció jugarà un paper decisiu i caldrà veure quin sector de l'electorat es mobilitza més. La participació -encara que el vot per correu s'hagi multiplicat- pot baixar més de deu punts i aquesta circumstància farà variar el resultat final. La campanya s'ha desenvolupat entre xarxes socials, ràdios i televisions, sense públic ni mítings. Ha estat molt freda i envoltada per la preocupació de la covid-19. Els mitjans han dedicat molts espais a les forces majoritàries i a les que gaudeixen de presència a les cambres. En aquest sentit, el PNC de Marta Pascal gairebé no se sap que es presenta i en canvi el PDeCAT ha gaudit de molts minuts que possiblement seran decisius perquè pugui accedir al Parlament de Catalunya. D'altra banda, totes les aparicions del PP i Ciutadans han estat des dels mateixos hotels, mentre que la CUP, els comuns i Vox han trepitjat més els carrers. Les forces majoritàries han emprat més que mai les seves pròpies instal·lacions.
Aquesta setmana es rebran a totes les llars les paperetes de vot per tots aquells que no han exercit el seu dret per correu. Serà el moment de pensar-ho bé. Hi ha un ventall prou ampli de candidatures perquè tots els ciutadans hi puguin trobar els polítics que els mereixin més confiança.
