13 de febrer de 2021
13.02.2021
Diari de Girona

Catalunya explicada en blanc o negre

13.02.2021 | 01:28
Catalunya explicada en blanc o negre

Comentant les eleccions americanes, parlava dels relats en blanc o negre que són una de les marques de fàbrica dels populismes d'avui. Als EUA Trump distingia entre els seus i els altres, els bons i els dolents. A Catalunya ens divideixen entre independentistes i no-independentistes, unitaristes diuen alguns. Per entendre com aquesta divisió falseja la realitat, els proposo un exercici. Si els federalistes féssim com els independentistes, dividiríem els catalans en federalistes i no-federalistes. Ells posen en un mateix sac, el dels no-independentistes, els federalistes, els regionalistes i els que els molesta inclús l'actual estat autonòmic. Si féssim la divisió entre federalistes o no, posaríem en el mateix sac el dels no-federalistes, els de Vox, els regionalistes i els independentistes. La realitat no té res a veure amb aquestes particions binàries. El problema és l'asimetria, mentre l'independentisme o el federalisme són definicions ideològiques, d'adhesió a una idea, el contrari, definit posant un no al davant, no és una definició ideològica. Un federalista no s'identifica amb l'etiqueta no-independentista, simplement no creu que, en l'Europa i el món actual, la independència sigui el camí per aconseguir el reconeixement que Catalunya hauria de tenir com tampoc creu que ho sigui el regionalisme o la negació de la identitat catalana com defensa Vox. Tampoc crec que un independentista s'identifiqui amb l'etiqueta no-federalista perquè no té res a veure amb un regionalista o amb els que voldrien eliminar les autonomies. Arribem al nucli del problema, una divisió binària no és democràtica, intenta sempre dividir entre els seus i els altres com un paquet, nega la diversitat de la societat i fa molt difícil el diàleg que tota societat democràtica necessita. De la divisió a parlar de bons i dolents hi ha un pas que ja han fet molts catalans que miren els altres com els dolents. Alguns han anat un pas més enllà i es consideren superiors. Són els que en algun article he anomenat hiper-ventilats, els salvadors de la pàtria, els que representa JuntsxCat.

Ideològicament l'independentisme que defensa el procés és una posició de comoditat, té una resposta fàcil a tot. Si un diu que Catalunya té problemes de pobresa, de falta de sanitaris o el que sigui, la resposta és simple, la culpa és de Madrid, i es queden tan contents afirmant que si fóssim independents tot seria de color de rosa. Tan complicat com és aconseguir reduir les desigualtats i resoldre els problemes reals! i, amb l'enemic exterior, tot queda solucionat. La frase màgica és «nosaltres ja voldríem però no ens deixen». Fins i tot, en un moment de deliri, la Budó ens van dir que els morts de la pandèmia ens els enviaven des de Madrid. Hi ha alguna confirmació que si fóssim independents un desgovern com l'actual ens dirigiria millor?

Un altre tic dels independentistes és el de considerar que tots els que no combreguen amb la seva religió no són demòcrates. Per exemple, qualsevol crítica o sentència contrària a una d'un tribunal espanyol demostra, segons ells, que Espanya no és democràtica, oblidant que la justícia avui ja és quelcom europeu. De la mateixa manera que un pot recórrer una sentència d'un tribunal al Suprem o al Constitucional, pot recórrer a un tribunal europeu. Espanya ha firmat acords amb els altres països de la UE perquè això sigui així. Els tribunals espanyols dicten sentències que després són ratificades o no pel Suprem o pels tribunals europeus. Vol dir això que quan no es ratifica una sentència queda desautoritzat tot el sistema judicial? Totes les administracions, inclosa la Generalitat, tenen informes d'incompliment de certes lleis o sentències desfavorables, vol dir que aquestes institucions no són democràtiques? La democràcia, en contra del que diuen els populistes, té òrgans de control i millora que fan informes i dicten sentències que poden desautoritzar actes però no desautoritzen les institucions, sinó que són elements per preservar i millorar la qualitat democràtica. Els independentistes també usen com si fossin el mateix poder judicial, Govern i Estat simplement per confondre. Com es podrien haver donat sentències com les del cas Gürtel (quan governava el PP) o la d'Urdangarin o la investigació al rei emèrit o els de tants casos de corrupció si no tingués un recorregut independent de qui hi ha al Govern? La simplificació porta a la confusió, al populisme més ranci.

La resposta és més democràcia. Tothom té dret a defensar la seva posició respectant la dels altres, ningú té «la veritat». Això és el que no respecta el «procés» que és l'intent de carregar-se la democràcia a Catalunya intentant imposar una opció a tots els catalans per mitjans no democràtics (encara avui diuen «ho tornarem a fer»). Aquestes eleccions també van d'això de tornar a una societat democràtica en què tothom pot defensar les seves propostes de govern sense ser insultat i del respecte a les institucions i les regles de joc que ens hem donat. En el debat de TV3, Borràs defensà els hiperventilats, ERC defensà Referèndum i Amnistia mentre Illa defensava governar i proposava un programa. El pacte firmat pels independentistes declarant empestats els socialistes demostra que ERC no s'ha fet gran, no s'atreveix a sortir de la tutela dels radicals. Mas els va portar a la llista única el 2015 i vam tenir Puigdemont, a qui l'octubre del 2017 van acorralar perquè no convoqués eleccions. Això va portar el 155 i, després d'unes altres eleccions, el Torra, ara tornen a guanyar els radicals, amb la firma els regalen la iniciativa i segurament el pols amb Junts a les eleccions. Avui ningú pot creure en l'estratègia de pacte que deia proposar ERC.

Esperem que els que proposen desqualificacions i vetos sense més surtin derrotats a les urnes pel bé de la democràcia i que el govern que surti d'aquestes eleccions aconsegueixi governar per a tots.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit