16 de febrer de 2021
16.02.2021
Diari de Girona

El nen que va ser candidat

16.02.2021 | 00:04
El nen que va ser candidat

L'aparició del Vivales en un vídeo al final de la campanya, vestit amb el xandall -o la dessuadora o què sé jo què era- del Collell, ha aconseguit que JuntsxRestar, o com es digui, hagi passat de ser segona a ser tercera força a Catalunya i hagi perdut quasi 400.000 vots des de 2017. Més que convèncer els seus antics condeixebles, sortir vestit d'escolar ha espantat els que creien que la política era cosa d'adults.

Estic segur que veure el candidat com un nen en dia de gimnàstica va fer pensar a la meitat dels seus votants que el Vivales no estava prou madur per governar res, segurament ni casa seva. L'altra meitat va veure confirmades les seves creences respecte de la capacitat mental de qui es fa dir 258 president o un número així. És un fet que només els esportistes i els ionquis vesteixen xandall, i el Vivales no ha destacat mai en cap activitat atlètica.

Vam estar de sort. Si hagués anat als Maristes, com jo, hauria aparegut amb la bata de ratlles blanc-i-blaves i amb una piruleta a la boca per acabar de configurar la desitjada imatge infantil. Al vídeo no es veia, però dono per fet que anava amb pantalons curts, un no pot fer-se passar per nen de primària i vestir pantaló llarg, per més que el seu aspecte i oratòria indueixi l'espectador a creure que, efectivament, després del vídeo es dedicarà a aprendre la taula del quatre.

Si no va ser una de tantes idees extravagants del Vivales sinó una nova norma d'obligat compliment a JuntsxEGB o com es digui, aviat veurem Laura Borràs amb la faldilla plisada de quan anava a escola, en una imatge per no poder oblidar en tota la vida. I Elsa Artadi vestida amb les millors marques, que és com devia anar ja al jardí d'infància, hi ha trets que s'adquireixen al bressol.

L'objectiu de vestir-se com un nen era entendrir les mares catalanes, que en veure'l abillat com el petit de la casa, amb les galtes arrodonides i llustroses com pomes golden, li lliurarien el vot amb llàgrimes als ulls. No va funcionar, però li va servir per llaurar-se un futur lluny de la política. Igual que Chuck Crawford, el candidat populista que protagonitza El número U, de Dos Passos, li pot dir a qualsevol corista: nena, si no m'hagués consagrat al servei del ciutadà, jo també estaria ficat en el ram de l'espectacle.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook