Els canvis històrics dels darrers cinquanta anys -les revoltes del Maig del 68, la caiguda del mur de Berlín, la pandèmia de la sida, la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe, la irrupció dels fonamentalismes religiosos, les successives guerres a l'Orient Mitjà, els atemptats del terrorisme islàmic, la crisi econòmica que va arrossegar milions de persones a la pobresa, l'explosió migratòria en diverses parts del món, el resorgiment d'un moviment feminista potent, el coronavirus€- posen en evidència la vinculació íntima que mantenen els problemes macropolítics i els micropolítics. De fet, difícilment es poden entendre els primers sense comprendre els segons, i viceversa. Totes aquestes transformacions són fets socials que han marcat la transició del segle XX al XXI, i les dècades inicials de l'actual. Han estat esdeveniments vitals per copsar tant les modificacions geopolítiques com les personals i afectives. La vida no estableix línies divisòries ni marca fronteres entre àmbits profundament relacionats. Això ho fan les assignatures de les escoles i les universitats, els mitjans de comunicació i els centres comercials, les conselleries i els ministeris€ però la vida no ho fa mai. I la tecnologia, que ha planat sobre els canvis que hem enumerat, tampoc. Per aquesta raó el mateix estri que serveix per fer una declaració d'amor val per declarar una guerra.
