Agraïment al personal de la residència de Palau
Ma. Àngels Farreras Noguer i Pere Farreras Noguer - Girona
El passat dia 15 de febrer d’enguany, vàrem patir la pèrdua de la nostra mare, Teresa Noguer.
La família voldria agrair el tracte que va rebre durant la seva estada a la Residència de Gent Gran de Palau de Girona.
El tracte humà que va rebre per part del personal fou, a més de professional, molt proper i càlid. I això la va fer sentir-se com a casa.
Cal fer esment que, tot i la pandèmia, amb totes les sobrecàrregues que implica pel personal del centre, els treballadors i les treballadores es van esmerçar perquè la qualitat de l’atenció no minvés ateses les circumstàncies. La direcció de la residència pot estar orgullosa d’aquest formidable personal.
I per això els volem agrair de tot cor perquè van fer que la nostra mare gaudís d’unes condicions dignes dins del context de trasllats i confinaments de plantes a causa de la COVID.
També ens varen ajudar a acomiadar-nos de la mare, en fer tot el possible perquè, tot i l’escenari que es vivia, poguéssim estar al seu costat, fins l’últim alè.
Ens agradaria fer extensiu aquest agraïment a l’equip directiu, l’equip tècnic, metgesses, personal d’infermeria, auxiliars i serveis generals.
I com deia la nostra mare: «Això no és una residència, és un balneari».
Us estarem per sempre agraïts.
Plantar cara
Josep Baella Isanta - Girona
Que els interessos dels estats justifiquen els mitjans emprats és una constant històrica. Els drets es conquereixen, no es regalen. La Constitució diu que som una nacionalitat, i si no fem res aviat dirà que som una regió d’aborígens. Som una nació, igual que la nació castellana, i tenim dret a decidir el nostre futur. El dret diví i de conquesta imperant, ja no és admissible, no som un botí.
«Espanya és una dictadura judicial, en forma de democràcia» (Josep Maria Terricabras). El dia 14 de febrer del 2021, l’independentisme català guanya les eleccions, i dos dies més tard es produeix la detenció d’en Pablo Hasél. Espanya menysté els resultats i curiosament les manifestacions de suport acaben amb moviments violents, impropis de la cultura catalana. Era previsible? Qui en surt beneficiat? Curiós.
«En una democràcia plena» (Pedro Sánchez), no té sentit que la premsa espanyola posi el crit al cel, denunciant la crida del rector de la parròquia de Sant Narcís de Girona demanant el vot a partits independentistes. Tenim dret a tenir fidels i rectors catòlics catalans, igual que els castellans.
El Deep State és una forma de govern clandestina, formada per xarxes de poder ocultes que operen al marge del lideratge polític d’un país. Una teranyina de mercenaris que actuen impunement en tots els àmbits de la societat. Desemmascarar-los ens evitarà conflictivitats artificials, que busquen crear fractures socials. Hem de plantar cara, preservant la nostra llengua i cultura, practicar-la i ensenyar-la als nouvinguts, perquè la integració sigui beneficiosa per ambdues parts. Sense llengua i cultura les nacions desapareixen, i els bàrbars assolen la terra.
Sortir del bucle
Gina Masmartí - Girona
I és que cada dia és el mateix, vivim en un cicle, i tot per culpa del sistema que es va decidir establir en temps remots. El capitalisme. Aquest és la causa de la nostra monotonia, del tancament en un mateix fer i d’una llibertat tan limitada que ens fan creure que tenim. Jo no soc antisistema o almenys no ho era fins ara.
M’estic adonant que no som lliures, que no podem fer el que volem, que per viure s’ha de tenir l’essencial que demana el sistema i que, per tenir-ho, la condició inalienable són els diners, i que aquests no es tenen si no es treballa.
I si el que busqueu és una solució, heu estat de sort perquè és ben senzilla, i és que sorprenentment és la dita de sempre: dona sense esperar res a canvi. Perquè és quan no esperes res de ningú quan ets lliure de veritat.
