Esquerra es presentà a les eleccions amb l'argument del realisme i la moderació. Som la nova Convergència. Ja tot pintà de cap per avall quan Junqueras, amb el puny alçat, es fotografià amb Arnaldo Otegui. I que ara els moderats es dediquin a negociar amb la CUP el desmantellament dels Mossos, la seva més absoluta indefensió, que és la nostra, i un pla d'acció per aconseguir la independència en aquesta legislatura, ens recorda quin és l'exacte grau de confiança que podem tenir en els republicans. Pere Aragonès és tant de broma com sembla si creu que pot negociar alguna cosa amb la CUP. Esquerra continua sent un partit d'arreplegats i sotacarros si encara no ha entès que la Policia, la Llei i l'ordre no són mai el problema, i són sempre la solució.
No entenc com Aragonès es pot sentir còmode fent aquests papers. Sempre m'ha semblat poca cosa, però no un imbècil, ni un boig. El ridícul que ara està fent amb la CUP, i contra la Policia, es d'antipolític, d'agitador populista. El mateix que Laura Borràs anant a la presó a veure Pablo Hasél, i dient que és «un altre pres polític». Però parlar d'ells en tercera persona fora injust: són l'expressió de la pitjor Catalunya de tots els temps, i jo en formo part, que àmpliament els votà el passat 14 de febrer.
Que Antich vagi pels restaurants alliçonant els convergents perquè no es quedin fora del Govern, per assegurar-se les seves subvencions, acaba de deformar el retrat d'un país que en els darrers 10 anys ha fet tot el que ha pogut per destruir-se. L'independentisme és una gran màquina de trinxar. Un detall que no vaig explicar del dinar d'Antich amb Llorach i Pena, el passat 25 de febrer, en un restaurant de l'Upper Diagonal, és que a banda d'insultar greument el director de TV3, Vicent Sanchis, fou igualment considerable el menyspreu que bramaren pel periodista Carles Porta, dient que no era «de fiar». Carles Porta és un estimat íntim amic de Puigdemont. Però no hi fa res: l'odien, perquè qualsevol talent és sospitós per a la piconadora. Que en nom de Puigdemont s'ataquin els seus millors amics sota el pretext que no són confiables, és tot un termòmetre moral. A Puigdemont li queden bons amics, però hauria de tenir clar qui són. Carles Porta no «necessita» ser amic de Puigdemont. N'és, i ben sincerament, però no «li cal». Per guanyar diners en té prou de fer la seva feina tan ben feta com de fet la fa. Ara acaba de publicar un llibre sobre Maria Àngels Feliu, la farmacèutica d'Olot. És una reconstrucció precisa del seu segrest, però sobretot el vibrant retrat d'una dona resistent, digna i molt valenta. Per què Carles Porta no és de fiar? Perquè el talent espanta els rosegadors. I és per a ells un precedent perillosíssim que algú es guanyi la vida amb el seu mèrit. Si el mèrit serveixen d'alguna cosa, de què serveix Núria Llorach?
Si Puigdemont creu que Antich és el seu amic, que li pregunti a l'altre Pepe, Zaragoza. Si Puigdemont creu que Llorach farà alguna cosa per defensar-lo, si realment creu que aquesta dona mediocre i desequilibrada prendrà algun risc per ajudar-lo, que demani a Vicent Sanchis i a Saül Gordillo l'historial de missatges i correus que han mantingut amb ella. Jo no professo cap simpatia per Carles Puigdemont, però no gaudeixo amb el seu dolor. I penso que un home, en les difícils circumstàncies que ell es troba, hauria de saber distingir clarament els seus afectes dels corbs que el ronden per rosegar les restes a l'ídol que s'apaga.
Que Laura Borràs, la candidata que ell mai no volgué, faci la mona amb Hasél, pot formar part d'una estratègia. Lamentable, però estratègia. Confondre Antich amb un amic no és una estratègia, és un bukake, i el de la gatzoneta ets tu. Que Junts es facin els radicals, perquè en això s'ha convertit el seu negoci, és ara la seva única forma de supervivència. Però que Pere Aragonès es vulgui presentar com el realista, com el pragmàtic, com la nova centralitat constructiva de la política catalana, i deixi indefensos els catalans, lligant de mans i peus la Policia, per satisfer la CUP, és la continuació del fil tràgic que tenyeix de sang i d'infortuni aquesta pobra terra quan la governa Esquerra.
No hi ha res que sigui al seu lloc. Si algú creu que les destrosses d'aquests dies ens duran algun altre premi que no siguin més destrosses; si algú de veritat creu que els aldarulls i els saquejos serveixen per avançar en algun camí que no sigui el de la dissort, val més que pensi en qualsevol altra cosa. Pere Aragonès afeblint la Policia per complaure la CUP és Puigdemont creient que Antich és el seu amic. Quina mena d'amic que creus que Antich serà quan se t'acabin els diners o algú li pagui més?
President, més d'hora que tard haurem de tornar a dir-nos la veritat. Costarà, de tant com ens hem enganyat. Podríem començar dient-ne una de ben fàcil: Carles Porta és el teu amic i un magnífic professional. I la resta, que passin per la finestreta si volen cobrar.
