M'encanten els antisistema com Carles Riera, diputat i cap de la CUP. Ells són la prova més contundent que el capitalisme no té adversari. I que passaran segles abans que el món canviï de tal manera que trobem una altra manera de fer les coses. Vull ser un antisistema amb un sou com a diputat al Parlament de Catalunya, encoratjar la desobediència constitucional, tenir cadells (de l'Arran) que escriuen un llibre amb claus per «ocupar habitatges» mentre, és clar, no ocupin el meu. El llibre es diu Llibret d'okupació, escrit per «combatre la crisi de l'habitatge entre els joves».
El fet d'abanderar-se amb una idea és tan recurrent en la nostra època que causa nosa. Sobretot si, com el cas de Riera, quan li pregunten (Tot es mou, TV3) què passaria si ocupessin casa seva, es queda sense paraules.
Carles Riera, protagonista de la setmana, va compartir cartell amb una jove que suposadament està en la ribera oposada. Però que, pel que sembla, viatja en el mateix vaixell: el de la demagògia vulgar i patètica. Ella es diu Tatiana Ballesteros, una segoviana que s'anomena escriptora i que ella mateixa, al seu bloc, afirma ser comparada amb Hemingway. Al vídeo que va publicar aquesta setmana «Espanya necessita un capità» surt una noia pija d'abric car i pentinat de perruqueria que demana als polítics coses com que «no pugeu la llum en plena onada de fred». Un capità sona a cop d'estat i dictadura, i no, no el necessitem.
És casual que Carles Riera i que Tatiana Ballesteros protagonitzin la setmana a les notícies? No ho és. Hi ha una demagògia tan descarada fent voltes que sembla haver-se convertit, per a molts, en el leitmotiv de la seva carrera. Són idees que podrien quedar en el no-res, i no obstant això aconsegueixen centenars de seguidors i de vots. I això té molt a veure amb la nostra època. Hi ha una inclinació generalitzat a la idea. I una manca total de crítica pròpia. Però també està ple de fantasmes que s'escuden darrere d'una idea per treure benefici. Tant si es diu Riera com Ballesteros... La llista és llarga.
Hi ha una desproporció total entre el que es diu i l'actuar en conseqüència. Tolstoi, després de veure la contradicció del seu viure quotidià amb la seva ideologia, va decidir deixar els luxes i barrejar-se amb els pagesos de Iàsnaia Poliana. Això va quedar antiquat. No hauria d'oferir Riera casa seva als ocupes? Cal valor per esdevenir el Tolstoi català.
Últimament trobo massa punts en comú en gent que es creu molt diferent.
