08 de març de 2021
08.03.2021
Diari de Girona

Els Reis, carn i ungla (i Sánchez que els encobreix)

08.03.2021 | 00:04
Els Reis, carn i ungla (i Sánchez que els encobreix)

Tal para cual», que és el que són l'«Emèrit» i el «Preparat», també es podria dir que «estan fets l'un per l'altre», que «calcen el mateix peu», que «són carn i ungla» o «cul i merda», que «s'han ben trobat», que «estan fets del mateix motlle», etc. El motlle és el borbònic, és clar; el coneixem des de 1714. I es va tornar a demostrar, sense cap vergonya, el passat 23-F, 40 anys després del Pronunciament del 81(que no cop d'estat, perquè ningú fa un cop d'estat victorejant el cap d'estat!).

El passat gener, gràcies a eldiario.es, vam saber que els espanyols, no contents de pagar l'actual Casa Reial, amb tres piscines incloses –dues exteriors per a l'estiu i una de climatitzada, el manteniment de les quals forma part d'una partida de 590.000 euros que també inclou calefacció, climatització, aigua calenta sanitària, cambres frigorífiques, fonts ornamentals...– i el centenar d'empleats (el palau costa 240.000 € de manteniment, 893.000 € la neteja, 140.000 els serveis forestals del Pardo), també hem pagat els acomiadaments improcedents de la tripulació del iot reial Fortuna i seguim pagant els sous i viatges de tres assistents del rei emèrit Joan Carles I a Abu Dhabi. Cert que quan hi va haver l'abdicació del 2014 la llei preveia que seguiria mantenint els seus tres ajudants de cambra. Però també preveu que s'hagin de mantenir un cop fugat d'Espanya l'estiu del 2020, assetjat per la justícia suïssa? No. I, doncs, per què i com es fa? La Casa Reial, és a dir, de Felip VI, demanà que Patrimonio Nacional (que des de febrer dirigeix Llanos Castellanos i depèn de Pedro Sánchez) es fes càrrec d'aquestes despeses (un altre gripau per a Iglesias). Segons Juan Carlos Campo, ministre de Justícia a TVE, no ens hem d'amoïnar perquè «l'actual monarquia està fent aquests darrers temps un esforç permanent per donar visibilitat i transparència a les despeses de la Corona i ser una monarquia parlamentària del segle XXI». Males declaracions, perquè, si l'esforç és darrer i permanent, vol dir que abans no ho era i ara... costa Déu i ajuda perquè ho sigui. I, si ha de fer passes per esdevenir una monarquia parlamentària del segle XXI, vol dir que no ho és i que li falta molt per ser-ho. Ho diu el ministre de Justícia.

I les investigacions que té obertes l'emèrit, què? El 19-III-2020, JxC, ERC, la CUP i Bildu van sol·licitar una comissió d'investigació sobre la fortuna del rei emèrit i els seus negocis amb Aràbia Saudita. El 24-VIII sol·licitaren una convocatòria de la Comissió Permanent del Congrés perquè Sánchez i Calvo expliquessin la fugida reial. Oh, sorpresa, fou rebutjada! Al setembre Laura Borràs demanà al ministre Grande-Marlaska quants diners públics es destinaven a l'estada i seguretat del rei emèrit als Emirats Àrabs. Resposta: «La protecció i seguretat de l'antic cap d'estat no té cap partida específica en els pressupostos generals». El pressupost de Patrimonio Nacional no és als comptes públics? Pitjor. I el dimecres 13-I-21, quan el PSOE vetà que s'investigués el rei emèrit, la vicepresidenta Carmen Calvo assegurà que «no vivia de diner públic». Ni corrupció, ni evasió ni frau fiscal. Per això el passat 9-XII va fer un pagament a l'Agència Tributària de 678.393 € i el passat 25-II en va fer un altre de 4.295.901,96, per regularitzar-se amb Hisenda.

Però es pensen que els ciutadans ens mamem el dit? L'endemà que la mesa del Congrés vetés per sisena vegada una comissió d'investigació sobre la corrupció de l'emèrit –aquell cop, sense la coartada dels lletrats–, Aitor Esteban, portaveu del PNB, un home no suspecte de res, declarà: «A Espanya, el partit monàrquic per excel·lència és el PSOE!». Puntuació de la monarquia a Catalunya? Un 1,59 sobre 10 segons un 72,8% de la població (inclosos votants del PSOE, Cs i PP); un «molt deficient» d'abans, vaja. Per això el «Preparat» ha de venir a Barcelona d'amagatotis a lliurar premis a un poeta de la talla de Joan Margarit, ep!

Què diu la llei que regula Patrimonio Nacional? Doncs que s'ha de fer càrrec de «los bienes de titularidad del Estado afectados al uso y servicio del Rey y los miembros de la Real Família para el ejercicio de la alta representación que la Constitución y las leyes le atribuyen». Es veu que la Constitució, que tan esgrimeixen alguns només quan els convé, considera una «alta representació» la «campechana» fuga, primer a un hotel de cinc estrelles d'Abu Dhabi i ara a una mansió de l'illa de Nurai del rei emèrit. (La mansió té un cost d'11 M €! I cal saber que Patrimonio també es va fer càrrec del palauet on s'allotjaven l'amant del rei, Corinna Larsen, i el seu fill –i continua pagant-ne el manteniment–, així com de les assegurances i despeses de la flota de mig centenar de cotxes i motos reials...). I jo que em pensava que Patrimonio Nacional vetllava pels edificis i monuments singulars!

Quan, en el judici contra l'excomisari Villarejo, Corinna Larsen cantà La Traviata, el fiscal es va veure tan perdut que reformulà l'acusació de calúmnies de l'excomissari contra el director del CNI, Félix Sanz Roldán. Després del fiasco del safari de Botswana, l'abril del 2012, aquest senyor (avui a sou d'Iberdrola com a assessor), el 5-V-2012, per mandat de l'emèrit, amenaçà la senyora, encara que ell, protegit pel càrrec, no ho pogués admetre en el judici. (El 23-VII-2018 també havia torejat la comissió de secrets oficials del Congrés.)

I aquesta és una altra. Funcionem encara amb la Ley de Secretos oficiales de 1968, reformada el 1978, mancada de transparència. Si a Europa el termini per desclassificar un secret oficial és d'uns 30/35 anys, aquí els terminis són de mig segle. I no hi pot haver secrets eterns en un estat democràtic. Per això, el 23-VI-20, el ple del Congrés acceptà considerar la reforma de la llei impulsada pel grup basc i es volgué establir un termini per a la vigència del secretisme sense que es poguessin superar els 25 anys d'una matèria considerada «secreta» i deu anys per a una de «reservada». Però, sense una reforma de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés (oficialment Comisión de Control de los Créditos Destinados a Gastos Reservados, que està dissolta, que jo sàpiga, des del 5-III-2019, i on el PP sempre ha vetat la representació de les formacions catalanes), no arribarem enlloc. (El 23-F-81 segueix opac: ningú no ha pogut sentir els enregistraments telefònics de La Zarzuela ni llegir ordres i papers sortits CESID. Què s'hi juguen que s'extraviaran?) Actualment, des del 2004, als 8 diputats de grups diferents que constitueixen la comissió els cal una majoria de 3/5 parts del Congrés (210 diputats favorables). Sense revisar tot això, seguirem igual. Connivència Zarzuela-Abu Dhabi entre reis, viatges de les infantes a Abu Dhabi (Elena s'hi va estar gairebé tot el passat desembre i les dues germanes hi tornaren al febrer), la reina per lliure, encobriment de Sánchez i opacitat absoluta. I ens volen vendre el miratge de la transparència. Sisplau, que ens donin un xumet!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit