Cartes

Jordi Sisquella Cusó

El proppassat dia 3, en aquest diari sortia una nota fent referència a la recuperació a Palau de Santa Eulàlia d'una escola rural (després de 50 anys), i arran de llegir un escrit en què veïns del mateix municipi es manifestaven no gaire entusiasmats amb aquest projecte, en fa plantejar aquesta pregunta:

Cal fer aquesta escola rural?

Probablement la resposta seria positiva en un poble on anar a l'escola és un gran i greu esforç, tant per als nens com per als pares. Distàncies llargues, sense mitjans de transport públic i/o gratuït i a vegades en situació d'aïllament per la neu.

En altres pobles que per diferents circumstàncies es queden sense joves, en edats de formar família o tenir fills, en aquest cas, la no existència d'una escola al poble i d'altres serveis és una de les causes de la deserció dels veïns i l'abandonament dels mateixos.

El que no seria tan clar és destinar recursos, sempre minsos, en educació per crear una escola rural en un poble on a menys de 3 km hi ha una escola en funcionament i dos mes a 5 km amb una guarderia infantil al costat.

En un poble que no crec que tingui indicis de morir, a la plana riellera de l'Alt Empordà.

En un poble on pares amb fills en edat escolar s'han pronunciat en el sentit que no hi portarien la mainada -ja els està bé on els porten.

En un poble on la possible continuïtat de l'escola es veu boirosa, ja que, si en aquest moment no hi ha prou nens, i potser s'hauran de buscar d'altres contrades, no es preveu cap tipus de creixement vegetatiu que faci pensar en moltes més criatures (hi ha un parc d'habitatges força gran de segones residències) i un pla d'habitatge 20-30, no gens especificat ni consensuat.

És molt important que un poble petit tingui iniciatives, i que qui el governi tingui l'obligació de donar els millors serveis als seus veïns, però també té el dret d'equivocar-se i alguns creiem que en aquest tema s'equivoca.

Explicacions per al Portitxol

Carles Torramadé Burguès GIRONA

L'Estartit ha passat en un any de veure com el govern de Torroella de Montgrí (UPM i ERC) rebutjava la recuperació total d'una parcel·la municipal que ocupa un hotel i que s'ha de destinar a l'ampliació de l'escola Portitxol; a llegir, de mans del president de l'Entitat Municipal Descentralitzada (UPM), que «hem de celebrar» que la Generalitat reclama la totalitat de la superfície: 216 metres quadrats que, segons sentència del 1991 del Tribunal Suprem, són municipals. L'alcalde explicava el març de 2020 a aquest diari que l'aplicació de la sentència, és a dir, que l'Ajuntament recuperés els 216 metres quadrats, comportava el tancament de l'hotel. També anunciava que havien arribat a un acord amb la propietat (el màxim responsable de la qual és vocal d'UPM a l'entitat descentralitzada) per, després de 30 anys, complir la sentència reduint l'afectació a l'hotel: l'Ajuntament recuperava 116 metres quadrats i l'hotel podia mantenir els 100 restants, a canvi que comprés i donés a l'Ajuntament un terreny de 180 metres situat a la carretera de Torroella, on projectaria un edifici d'entitats. Aquesta solució, deia el batlle, portaria «un benefici molt gran al poble». Al final, la solució pactada ha estat inútil, sense que UPM ni ERC n'hagin fet una valoració pública. I deixant dubtes que animo a resoldre als màxims responsables polítics de Torroella i de l'Estartit, al vocal d'UPM afectat i a ERC: la millor solució per a l'escola i per al poble és recuperar la totalitat dels terrenys ocupats per l'hotel o era més beneficiosa la que havien negociat? L'acord entre l'Ajuntament i l'hotel està signat? El faran públic? L'hotel ja ha comprat els terrenys de la carretera de Torroella? A quin preu? Què s'hi pot fer en aquests terrenys? L'hotel haurà de tancar? Gràcies.

Definició d'essencial

Noelia Varo Martínez L'ESCALA

Quan anava a l'escola em van ensenyar que quan no sabia el significat d'una paraula la busqués en un llibre anomenat diccionari. Doncs bé, si no volen fer servir una eina tan poc moderna els nostres governants, que facin servir les altes tecnologies, però que facin el favor d'aprendre i estudiar el significat de la paraula «essencial».

Darrere de cada negoci hi ha famílies que sense ingressos no poden sobreviure. Dit això, cada negoci és essencial perquè cada família que hi ha al darrere pugui tirar endavant. Ho entenen ara?

Estem en pandèmia per un virus però també estem en una pandèmia de mediocritat política que està abocant les famílies a una absoluta ruïna.

Si la classe treballadora és essencial per pagar els seus sous i privilegis, senyors governants, també ho és per poder treballar i alimentar les seves famílies.

Una autònoma indignadíssima els saluda.