Fa uns quants mesos ha aparegut un criteri que s'ha anat estenent com la pólvora per molts municipis: el concepte «renovables sí, però com a mi m'agradi», és a dir, un subterfugi per insistir en el camí de la baixíssima implantació d'energies renovables a Catalunya, per justificar seguir ocupant els darrers llocs al rànquing de transició energètica per comunitats autònomes. Els casos més paradigmàtics a casa nostra son els de l'Ajuntament de Figueres i el de Roses, totalment oposats que la generació renovable es faci en el seu territori.

El criteri que a cada municipi només es generi l'energia que necessita és un criteri que necessàriament ignora l'energia total que fem servir. El patró suposa que l'energia és només l'electricitat que cadascú de nosaltres fa servir a casa seva per l'enllumenat, la nevera, la rentadora, la televisió, l'ordinador i els telèfons mòbils. Aquesta pauta oblida que la major part de l'energia que emprem cada dia és la mobilitat, l'ús de serveis públics com col·legis, instituts, hospitals i altres centres, l'energia dels llocs on es treballa, la que es troba en els productes que consumim, encara que siguin d'importació, l'energia dels productes que exportem, l'energia que han necessitat els productes agrícoles, tant en forma d'adobs com en la maquinària utilitzada, l'energia que es troba en la construcció d'habitatges i d'infraestructures públiques... en fi, en tot el que fem mentre vivim.

Per fer veure la dimensió del que parlem, m'he dedicat a posar números a aquest consum ocult i a ponderar-ho per a diferents pobles, expressant la superfície necessària per a la seva generació amb plaques fotovoltaiques.

Catalunya el 2019 va fer servir, en forma de gas, petroli, residus, fonts renovables, i electricitat, la quantitat de 165.985 GWh que, dividida per 7,6 milions d'habitants, dona una energia específica de 22,05 MWh per càpita. Per tant, podem deduir que Roses, amb 22.050 habitants més visitants turístics normalitzats, necessita una energia de 486.130 MWh. Com que té 2.294 teulats estimats, podria generar una part de la seva electricitat amb les 25 ha d'aquests teulats, però encara li mancarien 537 ha addicionals per generar tota l'energia que utilitza avui. Parlem ara de Figueres: amb unes necessitats energètiques de 1.028.900 MWh, necessitaria una superfície fotovoltaica de 1.189 ha, de les quals només 53 ha són dalt els teulats. Amb aquestes dimensions podem veure el drama del problema a resoldre i per què no hem de caure en arguments tan simples, que a la fi porten a reconèixer que no es vol l'energia renovable perquè molesta, perquè no queda bé o ves a saber per què.

Dimarts va sortir a la llum un document de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la UdG sobre una Proposta de criteris a la ubicació d'instal·lacions de producció d'energia renovable solar en sòls no urbanitzables. El treball ha anat posant en un mapa diferents capes segons si el sòl té determinats condicionants de classificació, segons l'aptitud agrològica, segons el valor natural, segons la protecció, segons si és forestal, segons el pendent, segons la connectivitat ecològica i, a la fi, sumant totes les capes, dona un mapa on es pot utilitzar la superfície per generació fotovoltaica solar. A partir d'aquest mapa han triat les superfícies poc aptes, aptes, molt aptes i no aptes, essent possible l'ús de territori solar en 18.968 ha. Com que a les comarques de Girona necessitem 19.031 ha, menys 854 ha dels teulats, la demanda potencial de terreny per a les comarques és de 18.177 ha, que quadra perfectament amb l'estudi de la càtedra de la UdG. Ara bé, m'agradarà veure com la UdG, i també la responsable de Medi Ambient de la Diputació de Girona 2, explicaran al territori quins terrenys disponibles són els trobats i també les raons per les quals les comarques del Pla de l'Estany i l'Alt Empordà han de carregar amb el 47% de la superfície adient per posar les plaques fotovoltaiques. L'Alt Empordà, amb una disponibilitat de 4.452 ha, cobreix amb escreix les necessitats de 3.603 ha, però el Pla de l'Estany amb 4.487 ha sobrepassa 5 vegades les necessitats de 823 ha.

A mi aquesta racionalitat em sembla bé, la de definir els millors llocs per aprofitar el recurs que hi hagi. El que no em semblaria bé és que aquest estudi ara serveixi per frenar durant altres 10 anys la implantació d'energies renovables i perdre definitivament el tren.

Però l'estudi porta a més consideracions. Quan fa les reflexions per marcar els criteris adoptats, revisa la reglamentació vigent i recorda que la instal·lació de parcs eòlics s'ha de fer on hi hagi disponibilitat de recurs i on no es produeixi, o es minimitzi, l'afectació negativa dels paisatges de més valor com són fonts escènics emblemàtics assenyalats, proximitat de miradors de consolidació primària o en entorn de nuclis amb determinada qualitat. I és aquí on el projecte de parc eòlic marí Tramuntana, amb una potència de 1.000 MW, treballant unes 5.000 hores anuals, aporta una de les claus de la generació renovable per a Catalunya. Aquest parc aportaria el 31% de l'energia necessària avui per a les comarques de Girona, fent que la resta de generació fotovoltaica i eòlica terrestre sigui molt més fàcil.

Per tant, benvingut l'estudi de la UdG al que només li han de complementar les necessitats de la demanda energètica del territori. Ara els invito a presentar-lo als municipis on els terrenys són aptes per a la generació fotovoltaica. Amb molt de gust els acompanyarem en les visites si fa falta.