Ja fa temps que a la nostra societat es ve reclamant la necessitat que figuri sobre la taula i a l'agenda d'institucions i administracions un efectiu i real compromís social per fer possibles i viables dos drets imprescindibles per tenir una societat més justa i digna. I això es fa més evident en moments difícils com els que estem vivint, on l'atur es torna a enfilar de manera preocupant i la manca d'habitatge públic posa al descobert una debilitat persistent, però superable. La manca de treball i d'habitatge són dues realitats que, ara més que mai, posen en perill la pau social i la convivència justa, i que estan íntimament lligades. Si la política és el digne art de gestionar la societat amb la vista posada en el bé comú i l'interès general, tot facilitant i millorant la vida de les persones, un dels objectius principals dels responsables públics ha de ser implementar i fer possible l'accés a l'habitatge i facilitar les condicions per un treball digne, tot concitant la col·laboració d'entitats i empreses privades.

Sense treball, i sense treball digne, el problema de l'habitatge s'incrementa indubtablement. I això fa proliferar l'existència de màfies que converteixen la necessitat de moltes persones en un negoci indecent i il·legal a través de facilitar l'ocupació d'habitatges aliens, cobrant per contractes ficticis i ocupacions delictives. Com deia en un escrit, ja fa cinc anys, aquestes pràctiques mafioses cal perseguir-les de manera contundent. Sense respecte a les lleis, sense intervenció i control efectiu per part de les administracions, especialment dels ajuntaments, en tota aquesta problemàtica de l'habitatge, es facilita la proliferació de mafiosos i de màfies, que apropiant-se de propietats alienes fan el seu negoci particular i, per més inri, es presenten com a protectors dels pobres. Lamentable i inadmissible.

Pel que fa al dret al treball digne, cal afrontar d'una vegada la necessitat un compromís per fer viable la superació de problemes crònics com la contractació temporal injustificada, l'excessiva precarietat laboral o la insuficiència de salaris per cobrir les necessitats personals i familiars. Sense treball digne és inviable optar a un habitatge digne. Com es va dir en la commemoració del centenari de la creació de l'Organització Internacional del Treball, aquesta és una necessitat, part del sentit de la vida, camí de maduració, de desenvolupament humà i de realització personal, i com diu la nostra Constitució, és un dret i una obligació. Hem de superar la precarietat, la temporalitat i la insuficiència de salaris si volem una so?cie?tat saludable, justa i equilibrada.