Si hagués de posar títol al primer article de l'any, que faig amb retard com moltes coses, doncs estem a mitjans de març, parlaria de les festes passades, o de com va ser l'any passat, però penso que som molts els que degut a les circumstàncies hem hagut de parlar del 2020 molt abans de que s'acabés. Crec que el més cert és que hem començat l'any amb una vida nova.
Res és igual, botigues obertes, magatzems tancats, escoles obertes, altres tancades, bars i restaurants oberts amb restriccions, caps de setmana botigues tancades, així podríem anar apuntant moltes coses que abans es podien fer i ara la veritat sigui dita molta gent i m'hi incloc jo mateixa com a persona gran i que no tinc contacte amb el carrer, no sabem ja el que es pot fer i el que no es pot fer.
Hi ha persones que em pregunten si poden anar a algun lloc concret. És molta la gent gran que viu sola i si abans per fer algun paper era complicat no us dic ara, que tot sembla que s'hagi de fer per telèfon i són pocs els que contesten. He de dir que hi ha llocs que és per treure's el barret. Amb mi a vegades es queden parats perquè quan algú m'atén tal com ha de ser no em puc estar de preguntar-li com es diu i no és per res més que per estar-li agraït. Això m'ho va ensenyar fa anys un President de Creu Roja i sempre més ho he fet; si algú llegeix aquest article ho pot corroborar perquè al moment la gent queda sorpresa i després els dono l'explicació ja que jo malauradament les gestions fa temps les he de fer per telèfon i ara més que mai, i si a l'altre costat del telèfon et comprenen, et sents salvat. I dic com et dius, i pensen que potser vull reclamar, doncs no, és per donar gràcies amb la gran amabilitat que m'han atès a l'hospital, serveis d'atenció ciutadana, oficines de la Generalitat... Tot depèn de la persona, he topat amb bona gent, ara, també amb gent que fins i tot m'han fet caure llàgrimes però tots perdonats, estem amb pandèmia.
És per tot això i molt més que enguany serà una vida nova, res del que fèiem podrà ser igual, jo només demano que la gent compleixi les restriccions i el que es pot fer i el que no. Només les persones que han patit el Covid saben el que això significa i per una que li hagi anat bé la resta diu que la vida no és el mateix i això fa escruixir. Jo no tinc fills, per tant no tinc nets, que per als avis és el més gran del món, doncs penseu quants nens no veuran els seus avis i encara els petits poden assimilar amb altres coses.
Per això penso que enguany més que mai serà un any amb una vida nova, quin canvi tan brusc estem vivint i viurem. Penso que no seria capaç de donar un volt per Girona, no sé si ho resistiria o tindria la suficient força, jo que he conegut tant de comerç, comerciants, fills de botiguers i quantitat de botigues si a cada barri hi havia de tot.
Desitjaria que aviat tothom tingués la vacuna posada, que no tardi massa que puguem deixar la mascareta, que els establiments puguin treballar que si la cosa continua tingueu seny, respecteu el que ens diuen. Hem perdut molta gent, en tenim molts patint i molts que patiran i malauradament això a vegades fins que no et et toca a la teva pròpia sang la gent no ho entén.
Que no tenim Exposició de Flors, que no pot ser Setmana Santa, a casa la podeu passar amb respecte, abans hi havia molta devoció però ara també és espectacle però portava gent i turistes. Nosaltres també havíem treballat molt per Setmana Santa i a partir d'un any es va acabar. M'agraden i m'encanten les tradicions i ho sabeu, però quan per motius de salut hem d'aprendre a ser respectuosos perquè no hi hagi més gent patint, fem-ho i quan veiem els resultats estarem contents perquè al nostre entorn ja no tindrem tant patiment.
Sé que aquest 2021 és un any de canvi de vida per a tots, per això no puc deixar de pensar que tots tinguem un record molt especial per a totes les famílies que heu perdut gent pel Covid-19 o per malaltia al llarg d'aquesta pandèmia. I totes les persones, supermercats, etc. que heu fet el possible per portar-nos durant el confinament les coses a casa.
Molt especialment al món sanitari, que heu estat sempre que heu pogut cobrint a la família quan no es podien apropar als seus, donant la vostra mà estesa i eixugant llàgrimes a aquell que tant necessitava l'escalf de la família. Però vosaltres éreu allà, intentant suplir-los, arribant a donar la nostra vida per nosaltres. Gràcies de tot cor a tots.
Que quan arribem a dir adéu aquest any ho podem dir amb la boca ben oberta, també a la pandèmia.
(*) Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora de Girona
