Isabel Díaz Ayuso, IDA per als amics, ha proclamat sense que li caigui la cara de vergonya que el seu lema electoral serà «Comunisme o llibertat». N'estic fins al capdamunt. Capdamunt és eufemisme d'una paraulota brutal i injuriosa dirigida als malparits. Els assessors d'aquesta presumpta senyora són dos «pàjarus» com Miguel Ángel Rodríguez i Enrique López López. El primer conegut per la seva estrafolària forma de comportar-se estil Steve Bannon. Era aquell assessor de Trump que es quedava els diners de construcció del mur de Mèxic. MAR és una barreja de falta d'estil, de barroeria i de mala persona. El segon, el López per dos, va ser membre del Tribunal Constitucional i el van enxampar conduint una moto borratxo, i sense casc. Després va tornar de jutge on va voler deslliurar de càrrecs de corrupció els del PP. I ara és Conseller de Justícia de la Comunitat de Madrid! Bé, la frase «Comunisme o llibertat» dita a Espanya té delicte. Els pares fundadors de l'opció política del PP, els d'AP, eren tots franquistes. I el que és pitjor, mai ningú n'ha renegat. Josemari Aznar encara és hora que critiqui la dictadura franquista. Ah, no pot! És clar, hauria de criticar el seu pare i el seu avi i ell n'està orgullós.
A Espanya mentre la dreta governava en un règim feixista, va existir una resistència que va encapçalar el Partit Comunista d'Espanya i el Partit Socialista Unificat de Catalunya. Per portar la democràcia van haver de lluitar en condicions duríssimes. Molts van anar a parar a la Dirección General de Seguridad a Madrid o a Via Laietana de Barcelona, on eren torturats sense pietat. És a dir, mentre els comunistes lluitaven per la llibertat, els líders de la dreta espanyola estaven amb els torturadors. Vegi's els testimonis de Vicente Cazcarra o Miquel Núñez explicant les brutals tortures d'Antonio Creix. Els dos no van delatar ningú i Núñez li va preguntar a Creix: «Y por hacer esto, ¿cuánto te pagan?».
Ayuso pot haver dit aquesta frase per diverses causes. Una primera possibilitat és no en tingui ni idea, simplement que és idiota. Una segona és que sigui cínica, ho sàpiga i menteixi. Una tercera és que se senti hereva dels torturadors, llavors és que és neofeixista. I una darrera és que sigui idiota, cínica, mentidera i neofeixista. Podeu pensar, i per què ets tan contundent? Us ho explicaré clar i net, perquè conec gent que va ser torturada per ser comunista i perquè vaig militar en la clandestinitat al PSUC i trobo la frase inacceptable i immoral. I trobo esfereïdor que es puguin dir aquestes coses sense que hi hagi una reacció contundent del país obligant-la a retractar-se. Ens estem desarmant tant que fins i tot molta gent, massa gent, perd la capacitat d'indignació. Jo no, potser no serveix per a res, però als joves als dic: van a per vosaltres. No doneu res per aconseguit. La mala gent us ho arrabassarà.
