Serà la dècada que acabem d'estrenar una reedició dels feliços anys vint del segle passat? Hi ha condicions per pensar així; no a Espanya, d'entrada, però sí a la resta del món desenvolupat. Per començar, l'enorme flux de diner barat ha inundat els mercats i difícilment deixarà de fer-ho d'una manera dràstica en els propers anys: es pot accedir a un crèdit a baix interès i es donen uns enormes nivells de liquiditat que esperen ser mobilitzats en forma d'inversió i de consum. Tampoc es preveuen grans dosis d'austeritat en el disseny de les polítiques públiques; almenys mentre la inflació no arrenqui a bon ritme, ja que el consens actual suggereix que l'hiperendeutament global només es pot atenuar amb un xoc inflacionista. Com en una famosa vinyeta del New Yorker que es va popularitzar durant el crac de 2008, a una bombolla l'ha de succeir una altra perquè l'economia no col·lapsi. Més inflació, més PIB, més ocupació, a l'espera que en algun moment, en els propers anys, també rebroti l'autèntic tronc del creixement que és la productivitat. I, si fem cas a alguns analistes nord-americans, aquest moment podria no estar lluny.
La premsa nord-americana s'ha fet ressò de les recents prediccions d'Eli Dourado, que aventura quins poden ser els grans salts científics i tecnològics que viurem en aquesta dècada. El més immediat ja el tenim aquí i són les vacunes basades en l'ARN missatger, el potencial del qual tot just comencem a entreveure. Per als propers anys, es pot contemplar l'aprovació de noves vacunes que puguin prevenir -o curar- la SIDA, la malària, la grip i diferents tipus de càncer. En el camp de la salut, Dourado també confia que es produeixin importants avenços en el que denomina «camí del rejoveniment», a través, per exemple, de transfusions de sang jove. El continu desenvolupament dels rellotges intel·ligents ajudarà a més a un major monitoratge de la nostra salut.
No només es veuran avenços en la salut. El progressiu desenvolupament de motors i bateries elèctriques -en automòbils, motocicletes i també en la aviació- hauria d'accelerar la substitució d'una economia basada en els carburants fòssils per una altra més neta. El vehicle autònom pot esdevenir una realitat a finals d'aquesta dècada o a inicis de la pròxima, de la mateixa manera que no es troben molt lluny els cotxes voladors. Parlem de deu, quinze, vint anys com a màxim; no de mig segle. Dourado així mateix està convençut que el futur de l'electricitat passa per la utilització de l'energia geotèrmica, que es troba al cor de la Terra: una energia no contaminant i gairebé il·limitada. Les notícies sobre nous -i més barats- transportadors espacials, la construcció de bases a la Lluna i l'arribada dels primers astronautes a Mart se succeeixen. Les ulleres de realitat augmentada, microxips més potents, les impressores 3D, el consum de carn cultivada, l'extensió de les universitats en línia, la utilització massiva de les criptomonedes i l'ús de la Intel·ligència Artificial formen part d'una realitat propera que ja pràcticament es troba entre nosaltres, a punt de desplegar els seus efectes. De quina manera afectaran aquests avenços a la productivitat general? A l'alça, sens dubte. Amb importants conseqüències, similars a les que es van viure a la primera Revolució Industrial: el sorgiment d'un nou proletariat com a resultat de l'obsolescència de la indústria del passat. Les sacsejades polítiques acompanyaran l'acceleració tecnològica.
La Història ha tornat.
