29 de març de 2021
29.03.2021
Diari de Girona

Atur juvenil: SOS

29.03.2021 | 00:05
Atur juvenil: SOS

La pandèmia de la COVID-19 ha genera un xoc social, polític i econòmic de conseqüències encara imprevisibles.Quin futur ens espera? No ho sabem. Només sabem que vivim en un entorn incert, complex i ambigu, on els canvis tecnològics que modifiquen la manera de viure, són i seran constants, ràpids i per a molts, imprevisibles. Igualment sabem que sobreviure és adaptar-te als constants canvis que la vida ens proposa.

Tanmateix, front als nombrosos canvis que repten la nostra societat, per a mi, n'hi ha un que requereix màxima atenció i imaginació: l'atur juvenil.

El passat 4 de març, Eurostat va publicar unes xifres d'atur de l'Eurozona, referides al mes de gener d'enguany, que mostren un panorama infernal d'atur a Espanya i molt especialment per l'atur juvenil. Veiem-ne els percentatges!

Amb un 16% d'atur duplica la mitjana europea del 8,1%. Però la xifra pitjor és la de l'atur dels menors de 25 anys, que hauria de fer pujar els colors a la cara dels que manen en les polítiques de treball i els que tenen capacitat i poden donar feina, ja que la taxa és del 39,9%, front a la mitjana europea del 17,1%.

Ens trobem davant una bona part de generació de joves sense futur al nostre país, o bé l'han d'anar a cercar a fora. Conseqüències? Un país anorèxic, de les energies, esperances i creativitat que per naturalesa aporten els joves.

És evident que hi ha d'haver un ajustament entre la formació reglada i demanda de llocs de treball, però no tot comença i acaba en el mercat del treball, tot i ser un factor molt i molt important, però no l'únic. 

Em permeto posar a la palestra dos moviments, avui alternatius i potser utòpics, però prenyats d'humanitat encarnada en la justícia distributiva, la solidaritat i la subsidiarietat. 

«L'ésser humà és molt més gran que només fer diners», ens diu Mohamed Yunus, doctor en Economia premiat, entre d'altres, amb el Premi Internacional Simón Bolívar per la UNESCO 1996, el Príncep d'Astúries 1998 i el Nobel de la Pau el 2006, impulsor i creador dels «microcrèdits», solidaris, sense garanties, als més necessitats perquè puguin realitzar una activitat independent i creativa: «S'ha de donar l'oportunitat d'elegir entre ser buscadors/es de treball empleat o emprenedors/es», és un dels seus lemes.

El 1974 inicia personalment la seva iniciativa; el 1976 crea el Graamen Bank i actualment, en tot el món, són més de 7.000 entitats, (entre les quals «La Caixa») que concedeixen «microcrèdits». 

«La covid és la nostra gran oportunitat per crear un món més just», continua dient, amb la creença que hem d'aspirar a un «món de tres zeros», «economia de pobresa zero, atur zero i zero emissions netes de carboni».

Endinsar-se en el seu pensament i pràctica, que pot semblar utòpica, però capaç de moure sentiments i voluntats, pot esdevenir un doll de suggeriments per obrir nous camins als joves (i no tan joves) delerosos de trobar el seu propi horitzó.

L'altra proposta que igualment poso a la palestra, la «Renda bàsica incondicional i universal». Molt controvertida, però que fora una gran pas per combatre el creixement imparable de diferències, salarials i econòmiques, que evidencien l'imperi de la desigualtat, contravenint i menystenint els principis fonamentals dels Drets Humans. 

Iniciada «la quarta revolució industrial», on les empreses es veuen sotmeses, si volen ser competitives al canvi urgent, vers la digitalització i la robotització que deixen immenses quantitats de treballadors/es al carrer i blinden la possibilitat d'obtenir ocupació juvenil, sorgeix el 25/9/2020 el Comitè Ciutadà Europeu per a la Renda bàsica incondicional, recolzada per activistes de molts països d'Europa que volen assolir 1.000.000 de signatures de persones que vulguin empènyer aquesta escomesa a favor de la dignitat de la persona i contra el capitalisme salvatge.

Una iniciativa més necessària que mai, com a conseqüència de la ruïna econòmica pel tancament d'empreses, provocada per la maleïda pandèmia de la covid-19.

La renda bàsica incondicional i universal beneficiaria tots els ciutadans de cada Estat per igual, quan arribessin a la majoria d'edat, i assumiria de facto alguna de les prestacions actual. Un debat que s'obre camí a Europa!

Qui s'hi apunta?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit