La tesi sobre turisme defensada en el llibre El selfie del mundo (2017) de Marco d'Eramo obliga a reflexionar sobre el present i el futur del sector. Aquest sociòleg i periodista italià, col·laborador de la publicació New Lelft Review, afirma que el turisme és fruit de dues revolucions. Una tecnològica, la del transport i de les comunicacions, que va possibilitar els viatges ràpids i assequibles; i una altra, social, amb la conquesta de les vacances pagades i del sistema de pensions, que va generar els viatgers.

Per l'autor, estem en una nova era de la història de la civilització que defineix com «l'edat del turisme». Els seus orígens es remunten a finals del segle XIX, quan la distinció entre viatger i turista, d'una clara connotació classista, va començar a esvair-se amb l'augment del nombre de visitants. L'antiga aristocràcia viatgera, que lloava l'esperit d'aventura, menyspreant els anhels d'esbargiment i de diversió, va ser engolida per l'onada popular àvida de recórrer el món.

A l'edició del llibre revisada l'any 2020, D'Eramo sustenta que la pandèmia ha demostrat que el turisme és la indústria més important d'aquest nou segle i que és un sector que activa la resta de sectors. «S'ha fet evident que quan s'ha hagut de tancar el turisme, paralitzar ports i aeroports, hotels, restaurants: llavors l'economia mundial s'ha aturat».

A la vegada, però, considera que el turisme «és també la indústria més contaminant (...), tant és així que cada vegada s'invoca més un turisme sostenible».

Assenyalada la contradicció irresoluble, l'autor es dedica a papallonejar entre la lloança excelsa i la denigració larvada del fenomen turístic.

Al final, després d'una llarga incursió filosòfica passant per Marx, Hegel i Rousseau, entre d'altres, es permet escriure una ximpleria: «L'edat del turisme, de la mateixa manera que va tenir un inici, tindrà un final». I que ja ha començat el compte enrere amb «l'enfonsament de la societat del salari». Bé, és una asseveració agosarada.

Amb un eclecticisme insolent confessa que no sap si s'ha d'acabar amb el confinament per contaminar de nou, o mantenir la manca de mobilitat per donar un respir al planeta.

Per afegir més confusió al relat, reconeix que: «... el turisme és un component i un aspecte essencial de la globalització. Desmuntar-lo és una tasca encara més titànica que el que va suposar posar-ho en peu: llavors es van necessitar dues revolucions perquè naixés. Se'n necessitaria almenys una altra per fer-lo desaparèixer (...). Realment algú està disposat a viure la resta de la seva vida sense poder visitar una altra ciutat, un altre continent?».

Si la resposta és negativa, calen ajudes directes per salvar un sector moribund!