Dues lectures més que recomanables per a les nostres escoles, amb el permís de les AMPAs. Un pròleg i un epíleg. El primer de Manuel Chaves Nogales en la seva obra: A sangre i fuego. El segons és el de Vasili Grossman de la novel·la Treblinka de Chil Rajchman.
El dia de l'Alzamiento Nacional s'aixecà la veda perquè els espanyols es poguessin matar entre ells. La cara més cruel de la guerra no es visqué en el camp de batalla, sinó en les rereguardes. Els nou relats que formen el llibre de Manuel Chaves expliquen el que fou capaç de fer una part de la població civil armada contra l'altra part desprotegida. Les idees nobles i romàntiques d'abans de l'esclat de la guerra, com ara la defensa de la república, varen ser enterrades al costat dels primers cadàvers. No va ser una lluita de bons contra dolents, sinó horror contra horror. Falangistes matant bona gent per ser sospitosos de roigs o perquè s'havien significat a favor de la república. Piquets de la FAI i altres anarquistes, generalment analfabets i ressentits, però despietats amb un fusell a la mà, sembraren de cadàvers les cunetes de molts pobles i ciutats. Mataven indiscriminadament empresaris o gent de missa.
Manuel Chaves està a favor de la república a pesar que tot revolucionari li sembli tan perillós com un reaccionari. Sap que un dictador governarà Espanya després de la guerra. El que no pot assegurar és de quina de les dues trinxeres sortirà. Quan s'exilià a França li pesava tant la sang vessada per escamots revolucionaris que exercien el terror rojo a Madrid, com la que provocaven els avions de Franco matant dones i nens.
L'autor de Vida i Destino, Vasili Grossman, fou testimoni excepcional com a periodista de l'alliberació per part de l'exèrcit roig de Treblinka, el patíbul més gran del nazisme. La pulcritud, l'exactitud, la destresa pròpies dels alemanys a disposició de la indústria de la mort. En un dia es podien assassinar més de deu mil persones. Es calcula que durant els tretze mesos de laboriositat es mataren tres milions de jueus, polonesos, gitanos... Entre ells milers de criatures que moriren agafats a les faldilles de les seves mares. En cas que la IIGM l'hagués guanyat Hitler, no sabríem res de les vides humanes assassinades pel III Reich. No haurien existit. Tampoc haurien mort. L'epíleg de Grossman és una descripció aterridora d'inhumanitat. Guàrdies borratxos cometen tota mena d'atrocitats contra els interns i les internes. Commou la descripció de com es comportava la gent que procedia d'Europa occidental quan baixava dels vagons al pati del camp. Els havien dit que els donarien feina, que no els faltaria de res. Noies empolainant-se per mostrar la millor versió. Mares renyant els fills perquè s'embrutien jugant. Homes que s'ajustaven el nus de la corbata. Vells que preguntaven pels serveis mèdics. Unes imatges que despertaven la hilaritat dels SS, que sabien prou bé el que els esperava. Els deportats d'Europa oriental no es feien il·lusions després de viatjar amuntegats en vagons de bestiar.
Davant l'avanç de l'exèrcit roig, Himmler ordenà incinerar tots els cadàvers colgats en les fosses i repartir les cendres pels camps dels voltants. La terra que havia estat testimoni d'aquell monstruós assassinat en massa es venjava retornant a la superfície una sabata de criatura, una nina, una maquineta d'afaitar, un collar, un mirallet.
Treblinka t'encongeix el cor i et fa saltar les llàgrimes, però alhora et recorda el significat just de paraules com in/justícia, llibertat, opressió, repressió, alliberació, pervertides pels totalitarismes d'ahir i els nacionalpopulismes d'avui.
