Aquesta setmana la fallida investidura de Pere Aragonès va atorgar un primer pla al nou Parlament de Catalunya. Em refereixo a aquesta barreja entre estètica, simbolisme i discursos trillats que aconseguien pics d'extrema sordidesa i vulgar opereta. No es tracta de nostàlgia per Parlaments tràgics com el presidit per Forcadell, però el nou Parlament promet noves tantes de (i)realisme màgic i tragicomèdia.
La imatge ajudava. Per les mesures COVID el Parlament sembla una oficina bancària en desallotjament farcida amb pupitres d'escola. Davant aquell panorama, els discursos. Un Illa que parlava de la necessitat de girar full. Un Aragonès que responia que encara l'independentisme tenia molt a dir, tot i que el seu discurs no digués res de nou. Més aviat calcava sobre el ja escrit. Hi ha una veritable emergència social i econòmica postpandèmia, necessitada de mesures urgents, com per continuar estirant el mastegat xiclet de la futura independència.
El problema de l'independentisme és clar. Els seus líders no volen la independència i els seus seguidors comencen a adonar-se'n. La immobilitat els és plaent. Molt temps enrere han cremat les naus. Però no han pres Ítaca, sinó que s'han quedat parant el sol a la platja.
Bons o mals catalans. Aragonès assegurava que mai l'escoltarien fer aquesta diferència. «El nostre país no mira l'origen, mira els drets», deia. Jo sospito que Aragonès, el veritable, ha estat abduït per un ovni i han portat una còpia sense massa ram de memòria i l'han posat allà a deixar anar la tabarra. Incloent allò dit pel president del seu partit, Junqueras, a qui li agrada parlar sobre els gens dels seus compatriotes.
Aragonès com a candidat té poca gràcia, sembla més un estadista d'oficina que un líder polític. Sense el més mínim carisma, no emociona. En tot moment un no sabia si estava venent una cinta de córrer per a jubilats o parlava del futur de Catalunya.
I després hi havia tota aquesta simbologia. Pancartes, llaços, vestits de colors, tapaboques... Però potser el que més va cridar l'atenció del nou Parlament és el paper d'institució en paral·lel del Consell de la República. Una ombra que surava en tot moment, fantasmal i irònica, i que ha tombat els últims dos intents d'investidura. Tot això amb la diferència que ningú va votar el Consell de la República. Ja era vicari Torra i el Consell pretén continuar sent una fàbrica de vicaris.
Aquest és el nou Parlament de Catalunya.
