08 de abril de 2021
08.04.2021
Diari de Girona

Arcadi Oliveres, visió personal

07.04.2021 | 23:28
Arcadi Oliveres, visió personal

L'Arcadi era d'aquelles persones gens pagades d'ell mateix, amic dels amics. Encara que estiguéssim temps sense veure'ns, sabies que hi podies comptar. I de fet, mai no es negà a participar en cap acte on des de «Cristianisme al segle XXI» el convidéssim. Conferenciant arreu del territori català i a l'estranger, activista dinàmic, mediador de molts conflictes, autor de nombrosos llibres (l'últim dels quals va ser Què hem après del món i com podem actuar (2021), en el qual resumeix el seu pensament polític en 17 grans conceptes), havia rebut molts premis i guardons de tota mena.

Quan al febrer la família comunicà la seva malaltia terminal i se'ns convidà a amics i coneguts a enviar-li un escrit (en va rebre més de 7.000), ho vaig fer el 15-II, recordant el segon aniversari del traspàs d'un seu amic de l'ànima, Jaume Botey, que havia presidit la nostra associació. No sabia què escriure-li i li vaig enviar un poema, amb uns mots que el precedien, entre els quals li deia això:

«...T'escric justament avui, tercer aniversari de l'encontre amb el pare de Jaume Botey.

La teva vida ha estat un exemple per a molta gent i per a mi també. Mai no t'agrairé prou l'epíleg que vas escriure al meu llibre Carta al Papa d'un creient crític (2010) i el pròleg a Xirinacs i l'estafa de la transició (2013). Recordo que el dia de la presentació del primer, a Òmnium Cultural; tenies un fill malalt i, encara que t'havia dit que t'oblidessis del teu compromís, vas voler ser-hi present. Quan en acabar us vaig convidar a un bar proper a fer un petit refrigeri, vas dir-me: ´Vinc de seguida, però abans he d'atendre Ràdio X, perquè avui s'escau el dia en què sempre hi parlo uns minuts'. Aquest era el teu grau de responsabilitat portada sense feixuguesa. Vull dir-te que els teus escrits em van ajudar per escriure la biografia Xirinacs, el profetisme radical i no-violent (2016) i per això hi ets sobradament esmentat. La llavor de mostassa que has plantat a la vida ha estat sopluig de molts ocells....»

El 2010, quan em van encarregar classes de periodisme als meus alumnes de batxillerat, vaig fer anar dos alumnes a entrevistar-lo per a la revista L'Espi@dimonis (març 2010). L'he rellegida. No hi ha un paràgraf que es pugui menystenir. Entre altres coses manifesta: «La globalització actual és l'antítesi del que caldria que fos l'economia: la satisfacció de les necessitats humanes. La globalització és la forma en què avui es vesteix l'economia, però en sentit completament contrari al que l'economia ben entesa caldria que fos». A l'hora de planejar el seu pla, proposa: «Reducció al màxim dels exèrcits amb tendència a la desaparició, dissolució de les aliances militars, destrucció dels arsenals d'armaments, democratització de l'ONU i de la UE, majors competències i recursos per als ajuntaments, llistes obertes, habitatge per a tothom, expropiació de pisos infrautilitzats, televisió pública accessible als moviments socials, penes alternatives a les condemnes a presó, ensenyament i sanitat públiques i gratuïtes, pensions i assegurances d'atur...». En presentar-lo, vaig escriure: «Si els profetes antics eren aquells personatges capaços de tocar el nas als poders, el doctor Arcadi Oliveres n'és un». Descansi en pau el profeta, l'amic, el mestre, l'exemple.

(Un amic d'Europa Press m'ha informat de la mort de l'Arcadi, quan estava ?casualment revisant les memòries de Hans Küng, Verdad controvertida. Al cap d'una estona m'ha comunicat que també havia mort. El projecte d'una ètica mun?dial (1990) del teòleg suís anava de bracet amb la utopia de l'Arcadi. Hem perdut el mateix dia dos cristians empeltats ?d'esperança! Que ens serveixin de paradigma!)

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit